Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Jordi Sànchez: "La tristor col·lectiva no pot durar més"'

"L’Audiència Nacional va empresonar preventivament els Jordis i els consellers en un indissimulat intent d’humiliar-los a ells i espantar-nos a tots"

Si finalment, i com sembla, els consellers del Govern empresonats i els Jordis surten dilluns de la presó serà una molt bona notícia, per a ells, per a les seves famílies i amics i per a tota la societat. En aquest sentit, serà una bona notícia i res més: m’és igual que el jutge el Tribunal Suprem tingui present -encara que la justícia no ho reconeixerà mai- que per a l’Estat és un merder començar dilluns la campanya electoral amb candidats en presó preventiva. Aquest matí a la BBC explicaven al món que fonts del govern espanyol admeten que voldrien la llibertat dels consellers perquè que continuessin a la presó “galvanitzaria” el vot independentista.

Ara bé, quedarà per a la història que, de la mateixa manera que el govern espanyol va enviar la policia i la Guàrdia Civil a agredir-nos violentament avui fa dos mesos, l’Audiència Nacional va empresonar preventivament els Jordis i els consellers en un indissimulat intent d’humiliar-los a ells i espantar-nos a tots. Va ser un abús de llei.

Els arguments amb els quals podran sortir de la presó responen a estratègies de defensa que hem de respectar. Potser no cal que els hi aclareixi, però encara que puguin sortir dilluns de la presó, això no vol dir que la seva causa quedi arxivada: els consellers i els Jordis s’enfronten a un judici del qual poden sortir amb condemnes d’anys i anys de presó. Però d’aquí que això passi la vida pot donar moltes voltes, i la primera és la campanya, a la qual podran sumar-se.

Sobre la campanya, llegeixin, sisplau, la carta que ens envia Jordi Sànchez des de Soto del Real, a través de l’ARA. Diu Sànchez, en un moment de la missiva: “Molts em dieu que una tristesa s’ha apoderat de les manifestacions, que la lluminositat dels mòbils projectava solidaritat i ànsies de llibertat però traspuava tristor.

La gent a les cartes em diu que se sent malament per estar en llibertat gaudint de la normalitat diària mentre nosaltres som a la presó o a Brussel·les. I molta més gent em diu que ha plorat i encara ho fa sovint quan pensa en nosaltres o sent els nostres familiars.

Avui la societat catalana és més conscient del significat de la solidaritat perquè l’hem expressat conjuntament, sense vergonya i sense por. Avui som molts més, i més cohesionats, els que ens sentim poble. Però ara tenim un gran repte: la tristor col·lectiva -inevitable- no pot durar més temps. Ningú s’ha de sentir culpable si continuem a la presó o l’exili. Toca lluir el millor dels somriures de nou. Per això ens hem de vestir amb les millors gales de què siguem capaços. I el 21-D tenim la segona cita. Llum als ulls i força al braç. Som-hi!”

Quina força moral, quina determinació, quina categoria humana i política expressa Sànchez en el moment més difícil de la seva vida.

En tot cas, un dia més (i esperem que realment aquest divendres sigui l’últim), reclamem la llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.

I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

Etiquetes

Més continguts de