L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Missatges maliciosos'

Avui, a l’ARA publiquem la notícia de la desarticulació d’una banda de falsos revisors del gas. Anaven a pisos de gent gran, els alarmaven dient que “s’exposaven a gran perills” si no reparaven les calderes, feien veure que les arreglaven i cobraven a les víctimes del seu engany una gran quantitat en efectiu i, fins i tot, en alguns casos, tornaven a les cases i continuaven cobrant en joies.

Quan he passat pàgina i pensant que això a mi no em passaria, he rebut aquest correu que sota el títol “factura” i un número quilomètric, deia que m’enviava una factura d’Endesa. El correu conté aquell munt de dades de les factures de la llum presentades de manera que sembla que és autèntica. Aleshores he mirat l’import, que pujava a la bonica quantitat de 967 euros. I aleshores, quan ja tenia la ma al ratolí a punt d’entrar a veure com havien calculat aquella catàstrofe, en una fracció de segon he pensat que no podia ser. He comprovat que el correu estava ple de números de contracte i de comptador inventats i que fins i tot ja em facturaven el maig, que es va acabar ahir. El truc és fàcil però convincent: t’espanten amb la quantitat, obres el correu immediatament, i ja tens tot el sistema infectat per un maliciós virus informàtic.

La conseqüència primera de tot plegat és tan òbvia que fins i tot l’explica una frase de l’‘APM?’: “Hi ha molta maldat en este món”. Però amb la mateixa fredor amb què no obrim un correu sospitós, hi ha altres lliçons que cal extreure d’aquests intents d’engany: no deixar sola la gent gran, parlar-hi, transferir la confiança que dona la conversa i el contacte humà. Pensin que després de la visita dels falsos inspectors del gas, les víctimes han patit un ensurt tan gran que ja no obrien la porta a ningú per por de tornar a ser enganyades.

Segona, no tenia més pressa del compte a obrir i contestar correus i procurar d’escapar, i això és el més difícil d’aquesta vida que tots plegats portem, d’estar anant de flor en flor digital, interromputs per tota mena de missatges, a vegades sembla que gustosament interromputs.

I la tercera, procurar-nos una mica de pausa amb les obligacions, una mica perspectiva amb la vida, una mica d’independència de criteri a l’hora d’administrar el nostre temps. No es tracta de “keep calm”, de mantenir la calma, sinó de mirar de mantenir el control de la nostra vida.