L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Qüestió de necessitat'

'Anotin aquest concepte, llei de transitorietat jurídica, perquè quan s’aprovi aquesta llei haurà arribat el moment de la veritat, el moment de l’estrebada, el moment màxim de tensió entre l’Estat i el Parlament de Catalunya'

Avui, al Parlament tindrà lloc un esdeveniment que no havia passat mai des de la reobertura de la Cambra, fa 36 anys: una qüestió de confiança del govern. Recordaran que hi hem arribat perquè quan al juny, la CUP va negar-se a votar els pressupostos (amb aquell trist acudit dels pactes ‘mutants’, fet que va causar un notable perjudici general - es van perdre 850 milions dedicats a polítiques socials), Puigdemont no va voler amagar el cap sota l’ala i va anunciar que se sotmetria a una votació que si la perdia, el faria dimitir i convocar eleccions. Doncs bé, aquesta votació serà demà. Avui el president fa el discurs, se suspèn la sessió, demà li contesten els grups i es vota. I aquest cop ja se sap com acaba: Puigdemont obtindrà la confiança de la cambra perquè tindrà els vots de Junts pel Sí i de la CUP. D’aquí unes setmanes vindrà la votació dels pressupostos, però aquesta és una altra qüestió.

La qüestió troncal del dia és que en el discurs d’avui, Puigdemont anunciarà que la culminació de tot el procés serà un referèndum. Quin i com? Això no se sap, entre altres coses, perquè el referèndum que voldria tothom, acordat amb l’estat espanyol, no sembla que hagi de ser possible. Però cal continuar posant-lo sobre la taula pe evidenciar que és Madrid qui es nega  a una consulta que ha estat possible al Regne Unit o al Canadà. I aquí és on Puigdemont insistirà a demanar el suport de Catalunya Sí que es Pot, que està a favor del referèndum, i que representa que al Parlament hi ha una majoria del 80% favorable al referèndum. Ens ho va dir a l’ARA, en l’entrevista que li vam fer per l’11 de setembre:

Entrevista a Carles Puigdemont: "Espanya és la que està bloquejada, no Catalunya"

Què fem si malgrat tenir el 80% ens responen que no? “Ah, vale”, que deia aquella de ‘Plats bruts’? No, hem de dir què farem després, perquè si no és fer trampa”. Aquest matí, la consellera Neus Munté, ha dit a TV3 que “ és imprescindible que el referèndum sigui vinculant i avaluable a ulls internacionals". Les dificultats objectives de fer-ho són grans, però ara ja és hora de concretar.

I és que l’acció política de Puigdemont està guiada per un nord molt clar: el 27-S va donar una majoria absoluta a la independència i aquest govern té un mandat d’aquesta majoria i l’ha de culminar. I culminar-ho vol dir que d’aquí nou mesos s’hagi aprovat la llei de transitorietat jurídica per passar de la legalitat espanyola a la catalana, i amb aquesta legalitat, convocar el referèndum. Com expliquem avui, la llei de  transitorietat jurídica donaria el marc legal. Anotin aquest concepte, llei de transitorietat jurídica, perquè quan s’aprovi aquesta llei haurà arribat el moment de la veritat, el moment de l’estrebada, el moment màxim de tensió entre l’Estat i el Parlament de Catalunya, perquè l’Estat no es deixarà dir que el Parlament ha aprovat una llei que substitueix la llei vigent i la simple aprovació de l’articulat pot desencadenar la resposta coercitiva de l’Estat.

Algú pot dir: això no és realista, portarà problemes, tirar endavant el propòsit de la majoria absoluta comportarà tensió, pel cap baix. Potser fins i tot, algun perjudici personal o col·lectiu més greu.

Però no fer res, o esperar una reforma de la Constitució, o que Espanya tingui un govern amb ganes de negociació i pacte és canviar conflicte per inanició, és canviar tensió per convertir-nos en un país residual. Mirin com estan al PSOE, que de Felipe González en avall estan veient com es carreguen Sánchez abans de dissabte. I com està el PP, amb Fernández Díaz condecorant el president del Tribunal Superior de Catalunya, el que va enviar Mas a judici pel 9-N. El mateix ministre que haurà de declarar al Congrés per haver espiat adversaris polítics amb fons públics i coneixement del president del govern. Al món les coses van molt de pressa i els nostres trens van molt lents.

La majoria per la independència al Parlament i la del dret a decidir tenen una greu responsabilitat sobre les espatlles: complir amb el mandat de la majoria, fer que passin coses i que aquestes coses siguin les millors.

Més continguts de