L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Web penjada, autònoms penjats, país penjat'

El Govern del país vol ajudar però no pot. És un drama social, és una vergonya política, és el país que tenim. No tot el país és així, però també és així de precari. Catalunya i Espanya han de revisar els fonaments de la seva economia, de dalt a baix, perquè hi ha dies que fan mal de mirar

Ahir va començar el termini perquè els autònoms demanessin els 2.000 euros d’ajuda que va anunciar la Generalitat. L’allau de peticions va ser tan gran que el departament de Treball va haver de tancar la plataforma tecnològica “a causa de l’alta demanda simultània”. Només van aconseguir tramitar correctament 3.543 peticions.

Avui Treball ha tornat a obrir la pàgina. Començaves a respondre el qüestionari, operació que dura uns cinc minuts, i quan demanaves el certificat digital per poder posar les dades personals, a la pantalla deia que no podien continuar.

Això ha començat a passar ja a les nou tocades del matí. És un desastre de gestió que s’afegeix a la precarietat de les butxaques de la gent que demana l’ajuda i de les butxaques de la Generalitat.

Perquè aquesta ajuda de 2.000 euros és una sola vegada, un sol pagament. I l’ajuda està dotada amb un fons de 20 milions d’euros. Són diners, sí, però si pensen que només la podran tenir 10.000 autònoms (2.000 per 10.000 són 20 milions) i que a Catalunya hi ha més de mig milió d’autònoms, no són diners. És veritat que no tot el mig milió llarg compleix els requisits que la Generalitat havia marcat, però l’ajuda fa curt, si només arriba a 10.000 autònoms. I és que les finances de la Generalitat fan curt. 

El Govern del país vol ajudar però no pot. És un drama social, és una vergonya política, és el país que tenim.

I Espanya, déu n’hi do: el SEPE encara està arreglant errors de la primera onada d’ERTO, quan els expedients no entraven al sistema. O el cas dels estrangers residents aquí que han de renovar els papers a les oficines de l'administració de l’estat, on fins i tot s’han denunciat casos de compra de llocs a la cua per centenars d’euros.

Mentrestant, les xifres de propagació del virus baixen, els ingressos de malalts als hospitals encara augmenten, passat el cap de setmana haurien de baixar, però el govern està decidit a aplicar-nos quinze dies més de restriccions perquè no ens passi com a l’estiu i tornem a la normalitat massa d’hora. Però esclar, un mes i una setmana amb aquests negocis tancats és un cop molt fort per a la butxaca de milers i milers de famílies de tot el país, sobretot per les que depenen del sector de la restauració, que són moltes. ¿Es pot demanar a algú que continuï pagant impostos si no té ingressos a causa d’una pandèmia? ¿Saben que a Alemanya els restauradors que han hagut de tancar reben una ajuda calculada a partir dels ingressos declarats l’any passat?

No tot el país és així, però també és així de precari. No tot el país és així, i pensin en l’atenció sanitària que estan rebent els malalts als hospitals, per exemple, sovint a costa del sacrifici dels professionals que pateixen perquè falten braços. Catalunya i Espanya han de revisar els fonaments de la seva economia, de dalt a baix, perquè hi ha dies que fan mal de mirar.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.