L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Eleccions amb aire de pròrroga i penals'

La urgència de les relacions Catalunya-Espanya ha desaparegut del debat. Dic la urgència, no la importància, perquè el factor Catalunya-Espanya decidirà molts vots

El debat més important de la campanya és el de TV3, per nombre d’espectadors, molts dels quals seran votants diumenge. En va sortir una notícia i la va donar Salvador Illa: la seva consellera d’Interior seria Núria Parlon, l'alcaldessa de Santa Coloma, i el director general dels Mossos seria el major Josep Lluís Trapero. Normalment, el càrrec de director general és per a un polític, no per a un uniformat, i amb aquest anunci, Illa pesca un dels símbols del Procés: el major Trapero i la seva gestió de les manifestacions, els atemptats i l’1 d’Octubre,  de manera que Trapero, absolt a l’Audiència Nacional, torna a l’escena política, de moment, de paraula, però ara de la mà d’un decidit partidari de la més estricta obediència constitucional. És un petit cop d’efecte. 

Per la resta, el debat. Va consistir en Aragonès i Rull buscant el cos a cos amb Illa. Esquerra i Junts no es van burxar gaire entre ells. 

I mirin, a la campanya li queden dos dies i ja està tot dit, els partits es fan forts en les seves posicions i els tres més grans, PSC, Esquerra i Junts, saben que si volen governar hauran de negociar en terrenys que ara mateix estan negant que vulguin negociar. O sigui que Esquerra hauria d’entendre’s amb els socialistes i els comuns per fer un tripartit, o Junts i Esquerra haurien d’entendre’s després d’una desunió que fins i tot va portar Junts a abandonar el Govern fa un any i mig. 

La urgència de les relacions Catalunya-Espanya ha desaparegut del debat. Dic la urgència, no la importància, perquè el factor Catalunya-Espanya decidirà molts vots. Junts viu, sobretot, de la idea de retorn i restitució de Puigdemont, que ahir va admetre que, segons com, els jutges poden ordenar el seu empresonament durant uns dies, que ja ho té descomptat. No és que això sigui un final d’etapa, més aviat és una continuació del temps que hem viscut, però amb desapassionament, si exceptuem la càrrega emocional d’un retorn de Puigdemont i ja no diguem si tornés a la presidència. Com diu avui Ferran Sáez, sembla que aquestes eleccions siguin una mena de pròrroga i penals de la situació en què hem viscut fins ara. Els candidats comencen a fer cara de fer de la necessitat virtut a partir de dilluns al matí.

Mentrestant, i amb això acabem, el Govern va anunciar ahir que suavitzava les restriccions d’aigua gràcies a les pluges de les últimes setmanes, de manera que sortim de l’emergència. En contra del que diu el desencertadíssim eslògan que han fet servir aquests mesos, l’aigua sí que cau de cel.

Bon dia.

stats