L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Les conviccions personals i els partits’

"Els partits han acabat calculant a partir dels seus interessos, oblidant que el seu interès és continuar tenint votants, als quals estan disgustant. I per als votants, una frase: les conviccions no depenen dels partits"

2 min

Avui és el dia després del pacte entre Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona. Des de Junts per Catalunya, una font autoritzada m’assegura: “Volíem pactar amb Esquerra però ells no ens admetien al govern, sembla que per exigències del comuns. Vist això, i després de quedar molt cremats pel que havia passat a Sant Cugat, els alcaldes i candidats als principals municipis no estaven disposats a donar el vot [s’entén a Esquerra] a canvi de quedar exclosos; a banda que això obria la porta un acord a la barcelonina, amb el PSC, els comuns i el vot de Ciutadans. Vam sondejar el PSC i va estar disposat a arribar a un bon acord. Els comuns es negaven a parlar amb nosaltres. Si abans de signar amb el PSC hi hagués hagut canvi de posició d’ERC i els comuns, naturalment no hauríem signat res amb els socialistes”.

L’explicació sona raonable, però el problema és haver arribat a les eleccions en aquestes condicions. I això que dic de Junts (que precisament té almenys dues ànimes que no van juntes, la més PDECat i la més Puigdemont) val per a Esquerra. Ahir, la portaveu Marta Vilalta transmetia el sentiment de greuge del partit:

No, Esquerra no està gens al marge de la falta d’unitat, l’ha practicat activament en nom de l’eixamplament de la base, i la història recent és plena d’episodis en què el primer que ha fet ha estat deixar caure Junts. Aquí no hi ha un agreujat, només.

Avui el president Puigdemont ha contestat amb el que sembla una acusació a Esquerra sense anomenar-la: “Alguns tenen el que volien i buscaven de fa temps. Els seus estrategues i aliats mediàtics són persistents en la confrontació, no pas amb l’Estat repressor sinó entre nosaltres. S’equivoquen. Hi ha una cosa que no es pot oblidar ni menystenir mai: la força de la gent. La gent vol unitat, ara més que mai. Cal una reflexió profunda i prendre decisions”.

Potser el millor de la situació és que els dos partits s’ho estan dient tot públicament mentre governen en coalició a la Generalitat. És com veure’ls fer la cara B. No hi ha procés polític, i menys d’independència, sense crisis internes i recerques de traïdors i culpables. I l’unionisme li retreu al PSC que hagi pactat amb els independentistes. I torno sobre el que els deia ahir: els partits han acabat calculant a partir dels seus interessos, oblidant que el seu interès és continuar tenint votants, als quals estan disgustant. I per als votants, una frase: les conviccions no depenen dels partits.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.

stats