L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El diàleg i les debilitats de JxCat i Esquerra’

"La posició del president Torra té un punt dèbil: has demanat diàleg i ara el retardes. I d’Esquerra també se'n pot dir una cosa semblant: no hi ha presos i exiliats perquè no quedi claríssim que a la taula es parla d’autodeterminació i no pas de trens i aeroports"

Avui expliquem que el president Torra alenteix el calendari de la taula de diàleg entre els governs espanyol i català. Mentre que la Moncloa i Esquerra Republicana voldrien començar les reunions la setmana que ve perquè és com havien quedat al pacte d’investidura de Pedro Sánchez (fer la primera reunió abans que acabi aquest mes de febrer), la part de Junts per Catalunya del govern, encapçalada pel president Torra, no té tanta pressa.

Torra alenteix el calendari de la taula de diàleg entre governs

Hi posa un parell de raons: que és obligat que hi hagi un mediador a la taula i que el president vol separar els dos grans continguts del diàleg amb el govern espanyol. L’un és parlar d’autodeterminació i amnistia, que és per això que s’hauria de reunir la taula de diàleg. I l’altre són tots aquells altres punts com ara finançament, Rodalies, etc., que Torra voldria que anessin a la taula de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat.

És veritat que es pot pensar que no és normal estar tant de temps demanant sit and talk i, ara que el govern espanyol vol fer el sit, que el govern català digui que no vol talk.

Bé, en el fons, el que passa aquí és el que passa sempre, i lamento haver-m’hi de tornar a referir: mentre Junts i Esquerra vagin separats en l’estratègia, no esperem que vagin plegats en cap decisió.

Repassem: la taula és fruit d’un pacte que fa Esquerra, i només Esquerra, amb el govern espanyol. Junts no va pactar res amb Sánchez. És Esquerra la que té pressa per honorar el seu pacte i fer la primera reunió d’una vegada. I no els explico les ganes que en té Pedro Sánchez, perquè sense reunió no hi ha suport d’Esquerra als pressupostos generals de l’Estat (almenys de moment). I Junts per Catalunya vol marcar el seu tempo, entre altres coses, perquè és un espai polític que no té encara candidat o candidata a la presidència de la Generalitat i està per reordenar, a diferència d’Esquerra, que té candidat i està arrenglerat darrere de Junqueras, amb un vers lliure, això sí, anomenat Gabriel Rufián. És a dir, que si a Junts per Catalunya se li pot retreure que alenteix el diàleg per raons partidistes, el mateix se li pot dir a Esquerra per entendre la seva pressa. 

És veritat, com recorden des de Junts per Catalunya, que el Parlament, amb els vots de Junts, Esquerra i CUP, va votar, fa quinze dies, que calia un mediador internacional en el marc de la negociació entre els governs català i espanyol. Els comuns es van abstenir i Cs, PSC i PP hi van votar en contra. 

Finalment, la posició del president Torra i de Junts per Catalunya té un punt dèbil si es fa aquell exercici de com explicaries el que passa a Catalunya a un observador estranger: has demanat diàleg, el govern espanyol l’ofereix i tu el retardes. No és consistent. Encara que tots sabem com va, això de la política. I d’Esquerra també se'n pot dir una cosa semblant: no es va fer l’1 d’Octubre, no hi ha presos i exiliats perquè no quedi claríssim que a la taula es parla d’autodeterminació i no pas de trens i aeroports.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.