L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Al damunt dels nostres vots'

En circumstàncies normals, els indicis de l’enquesta farien pensar que el pròxim govern pot no ser totalment independentista. Però ja fa temps que no som en circumstàncies normals

3 min

Després d’haver estat rebent missatges i parlant amb allò que en diem “gent del carrer” sobre l’esquerda que van obrir ahir al Govern Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, per la filtració d'un document sobre una qüestió tan sensible com les restriccions en un moment tan fotut per a tanta gent, emocionalment i econòmicament, i després del que va passar amb la web de les ajudes per als autònoms la setmana passada, ahir vaig notar que molta gent estava desolada. Que no entenia que els integrants del seu govern (doblement seu, perquè és el de Catalunya i perquè el conformen partits que han votat) eren incapaços de captenir-se en un moment en què a nosaltres els ciutadans se’ns demana cap fred.

Un podria pensar que amb la perspectiva d’una eleccions d’aquí menys de tres mesos, aquesta desesma es podria traduir en abstenció o en vot a altres partits.

Precisament ahir el CIS va publicar els resultats d’una enquesta a Catalunya de cara al 14 de febrer. L'enquesta no inclou intenció de vot i, per tant, no diu qui guanyaria, però situa Esquerra com el partit més ben valorat i amb més capacitat per governar el país, seguit, per aquest ordre i a distància, de socialistes, i, a distància, gairebé enganxats, comuns, Ciutadans i Junts per Catalunya.

En circumstàncies normals, els indicis de l’enquesta farien pensar que el pròxim govern pot no ser totalment independentista. Però ja fa temps que no som en circumstàncies normals i el temps que falta fins al 14 de febrer és una eternitat al món digital del segle XXI i el de la pandèmia. Per exemple, està per veure si el govern espanyol decidirà sobre els indults dels presos polítics abans de la data de les eleccions, que sembla que sí que podria prendre la decisió perquè el Tribunal Suprem emetrà l’informe necessari sobre els indults al desembre. No serà fàcil jurídicament perquè vostès ja es poden imaginar què en pensen els fiscals. Ni serà fàcil políticament, perquè al govern de Sánchez li plouran crítiques de tot arreu i ja veurem si serà capaç d’aguantar la tirada o veu que electoralment no ho podria suportar.

Tothom sap que les raons per les quals aquest país va arribar fins a l’1 d’octubre i el 3 d'octubre del 2017 continuen aquí. I si Catalunya ha passat a ser un subjecte polític i informatiu al món és perquè cada cop que s’han obert les urnes, l’independentisme ha jugat el partit. Les raons continuen existint. Ara el que no sabem és quina expressió electoral tindran aquestes raons. Molta gent pensarà, segur, que aquestes raons estan al damunt dels nostres vots.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats