L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Condemnats per un delicte que no van cometre'

Podem anotar amb alleujament que hi ha dos magistrats del TC que consideren que el delicte de sedició no s'entén i que les penes no van ser proporcionades. I això s’assembla el que tantes vegades hem dit: polítics demòcrates condemnats per un delicte que no van cometre

4 min

Quan sec cada dia davant aquesta càmera el que més em preocupa és encertar el subjecte sobre el qual haig de fer l’anàlisi, encertar en el sentit de no fer-los perdre els quatre o cinc minuts que destinen a seguir aquestes reflexions matinals sobre l’actualitat a l’ARA.

Avui, per exemple, els ulls se me’n van amb el que titulem a la portada: "El sindicat Comissions Obreres urgeix a formar govern per evitar que la planta de bateries pel cotxe elèctric se’n vagi a l’Aragó ". Ho va dir ahir, en aquest plató, el secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, Javier Pacheco.

Ja veurem què passarà, Pacheco no parla per parlar. En tot cas, aquesta és una d’aquelles decisions estratègiques sobre l’economia del futur que afecta el nostre país. 

Però remarcar aquesta urgència no pot estar renyit amb la gran qüestió de fons a Catalunya que és com continuem fent política en un país com el nostre, que encara viu amb presos polítics i exiliats. I jo, com vostès, no hi ha dia que no pensi només què se n’ha fet, d’aquelles flors, sinó què en volem fer, perquè a la dècada dels any deu, una part majoritària de la societat catalana va participar en la política com mai en la seva vida, i tot això no se’n pot anar per l’aigüera. Jo, almenys, no estic disposat a llençar-ho. Per això avui vull subratllar la importància de la resposta que va donar ahir el Tribunal Constitucional al recurs d’empara que va presentar el conseller Jordi Turull sobre la sentència del Procés.

El TC dona per bona la condemna per sedició. Però, i aquí està la notícia, no ho fa per unanimitat, sinó que ho va fer amb dos vots discrepants, els de dos magistrats que diuen que la pena a la qual va ser condemnat Turull, dotze anys de presó, és totalment desproporcionada si es fa una ponderació ajustada entre els fets jutjats i l’exercici de drets fonamentals com ara la llibertat ideològica o la llibertat de reunió. Per tant, no qüestionen la sentència condemnatòria en si, però sí la llargada de la pena. 

I com ho argumenten? Els magistrats consideren que és qüestionable que allò fos sedició, tal com ho defineix literalment el Codi Penal, que tant la manifestació del 20-S davant Economia a la rambla Catalunya com la celebració del referèndum de l’1-O no es poden qualificar d’”alçament públic i tumultuari”. I afirmen: “Els esdeveniments del 20-S es desenvolupen en el curs d’una concentració, per la qual cosa, en principi, estan emparats per l’exercici del dret a reunió, sense perjudici dels excessos en què alguns manifestants poguessin haver incorregut en l’exercici d’aquest dret”. I sobre l’1-O diuen: “Els incidents que es van produir, tot i que importants, van tenir un caràcter aïllat, per la qual cosa no resulta fàcil atribuir elements tumultuaris a la mobilització ciutadana que va tenir lloc aquell dia amb la finalitat d’exercir un suposat dret de vot”. Com diem avui a l’editorial de l’ARA: "La conclusió és clara: si no hi va haver tumult no hi va haver sedició (potser sí desordres públics i desobediència) i, per tant, cau el nucli de l’argumentació del tribunal presidit per Manuel Marchena".

Aquest pronunciament de dos magistrats és important, perquè ara Turull i, després, tota la resta de presos polítics ja poden anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i poden dir a la justícia europea que fins i tot dos magistrats del més alt tribunal espanyol veuen el que es veu a tota la legislació europea: que això no era sedició ni de lluny. Notin que el Suprem va condemnar per unanimitat; en canvi, el Constitucional, ja no. 

I no perquè castigar amb 12 anys de presó els fets de l'octubre del 2017 afecta la llibertat personal i les llibertats d’expressió, d’informació i de participació en els assumptes públics, ahir de Turull, però demà de qualsevol de nosaltres. Ernesto Ekaizer diu que aquest vot discrepant de dos magistrats és una porta que li han obert a Pedro Sánchez per firmar els indults d’una vegada .

El delicte de sedició, alçament tumultuari, està mal definit, a Europa no s’aplica per casos com el 20-S o l’1 d’Octubre, i això ja no ho diuen els magistrats, ho diem nosaltres; al tribunal Suprem li era igual, com ho demostra el fet que els volia condemnar inicialment per delicte de rebel·lió, que demana violència i ús de les armes. No sé si al Suprem deuen estar gaire preocupats perquè Europa digui que les penes van ser desproporcionades. Ja hem dit moltes vegades que la sentència del Procés va ser un acte d’escarment, no de justícia. Però almenys, avui, podem anotar amb alleujament que hi ha dos magistrats del TC que consideren que el delicte de sedició no s'entén i que les penes no van ser proporcionades. I això s’assembla el que tantes vegades hem dit: polítics demòcrates condemnats per un delicte que no van cometre.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats