L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Altura moral al Pati dels Tarongers'

Pere Aragonès ha fet avui la seva primera visita oficial després de prendre possessió ahir al vespre. El president ha visitat el Servei de Salut Mental de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i, més en concret, l’equip de psiquiatria infantil. El missatge és clar: prioritzar els problemes de la gent i donar valor i visibilitat als serveis públics.

Aquesta és la marca de sortida del nou Govern: la gestió. La gestió des d’un Govern independentista, però la gestió després de mesos d’interinitat, pandèmia i ensorrament econòmic. 

I per tirar-la endavant, aquests són els 14 consellers que demà prendran possessió de les conselleries. Només repeteixen Jordi Puigneró, que continuarà a Polítiques Digitals, agafarà Infraestructures i, com els avançàvem ahir, es convertirà en el vicepresident del Govern i home fort de Junts a l’executiu, i Teresa Jordà, a Acció Climàtica i Agricultura. Els altres dotze tots són nous. Són vuit dones i sis homes, i la mitjana d’edat del Govern, incloent-hi Aragonès, és de 48 anys. El president és més jove que tot el seu gabinet, excepte la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, que té un any menys que el president. 

Els problemes piquen a la porta d’aquest Govern abans de prendre possessió i tot.

Aquestes són imatges d’aquest matí: els Mossos complint l’ordre judicial de desnonament d’un pis al carrer Lleida de Barcelona. El text del tuit del Sindicat de l’Habitatge del Raval diu : “Pere Aragonès, aquesta és l’ordre que heu donat avui per deixar gent fora de casa seva”.

El desnonament s’ha fet enmig de protestes, amb llançament de pintura a la policia i en presència de tres diputats de la CUP, perquè resulta que al preacord que va firmar amb la CUP, Esquerra es comprometia a "desplegar les eines" per suspendre els desnonaments fins que no es garanteixi el dret a l’habitatge a través del parc públic i que en casos que afectin famílies o persones vulnerables no hi puguin participar les unitats Brimo i ARRO dels Mossos. I això és exactament el que ha passat aquest matí a Barcelona. I per això la protesta ha acabat a les portes de la seu d'Esquerra. De fet, el president Aragonès ha revelat a Catalunya Ràdio que la presència de la Brimo havia estat especialment ordenada per l’autoritat judicial. I esclar, si el jutge ordena poc marge tindrà el Govern, per més nou i ben intencionat que sigui, perquè escenes com aquestes no es repeteixin amb un simple canvi de protocol policial. 

Aquest és un Govern amb independents i tècnics, la qual cosa allunyarà les possibilitats de discussió més política entre els dos partits de la coalició. Amb Puigdemont i Junqueras a més distància, les motxilles personals i emocionals no posaran tanta pressió en el dia a dia. Esquerra guanya temps per a la seva estratègia de diàleg i Junts guanya temps per donar al jove partit una solidesa que ara no té. 

Però, com deia fa un moment, aquest és un Govern independentista que no pot limitar-se a gestionar. I aquí, com ja hem repetit, els equilibris seran difícils de fer, quan resulta que l’objectiu és la independència. El govern espanyol continua preparant el terreny per concedir els indults, tot i que el Tribunal Suprem n’informarà en contra, sembla que aquesta setmana mateix. La dreta nacionalista espanyola, valgui la redundància, també prepara el terreny. De l’acte d'ahir mirin quina portada en fa La Razón:

Cuixart, Sànchez i Junqueras, asseguts a l’acte d’ahir, “al banc... de la Generalitat”, com dient “es passen més temps fora que dins de la presó”. I en canvi, la veritable foto de l’acte, la més oportuna, la que té més càrrega de futur, és una altra. La del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, dialogant amb el ministre Iceta, i a més a més dialogant-hi cordialment, com es veu.

No és fàcil de pair, aquest foto, per a ningú, tampoc entre els independentistes, però augmenta, un cop més, l’altura cívica, política i humana de Cuixart. Per anar a saludar l’adversari polític que es va manifestar al costat del PP i de Ciutadans l’octubre del 2017, que va aplaudir el 155 i que no t’ha vingut a veure a la presó, quan fa tres anys i mig que hi ets, cal ser valent. L’altura moral de Cuixart fa pujar el llistó de tot l’independentisme i posa en evidència un estat espanyol protegit dels seus propis ciutadans a Catalunya per policies, jutges i clavegueres.  

Si alguna fotografia va mostrar el camí del diàleg per resoldre el conflicte polític a Catalunya va ser aquesta. Però encara falta molt.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.