L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trapero demana respecte per la policia'

Ho té molt difícil, perquè no és fàcil servir dos amos (govern independentista i justícia espanyola), i crec que està en el seu paper quan demana respecte. Però que no oblidi que el respecte és guanya cada dia

3 min

El major Trapero ha parlat. D'ençà que va ser absolt i rehabilitat en el càrrec, només havia concedit una entrevista a TV3. 

Divendres va parlar en públic, amb tota solemnitat, carregat de medalles, en el curs de la celebració del Dia de les Esquadres. I va parlar per demanar respecte a la policia. "Què té de revolucionari tirar pedres a la policia?" Amb aquestes paraules, Trapero s’adreça a tres col·lectius: als que tiren pedres, per violents; als periodistes i opinadors que intervenen en el debat públic per blanquejadors de la violència perquè qualifiquen els que llancen pedres d'“activistes”, i als polítics que tiren pedres verbals

Notin que Trapero admet que una manifestació, si no molesta, no serveix, i que així ha avançat la societat, també la societat catalana, i està bé sentir dir això en un cap de policia que sap que la seva feina ho és tot menys fàcil, però que la violència contra els seus agents és ratlla vermella, que així, no.

De manera que el més important de les paraules de Trapero és les que dedica als polítics i a la forma amb què es parla de les manifestacions i les actuacions policials. I aquí es barregen inèrcies culturals històriques i les conseqüències del Procés.

Les inèrcies estan clares. Com que Catalunya ha tingut poc poder polític, el concepte d’autoritat i d’ordre públic sembla autoritarista. La societat catalana està acostumada a veure la policia com una cosa de policies nacionals i guàrdies civils, i els uniformes no representen una idea de Catalunya. No fa ni vint anys que tenim desplegats els Mossos a tot el país i això encara és així. Però ara tenim cap a 20.000 persones que porten un uniforme que representa el poder polític de Catalunya, i l'al·lèrgia d’alguns sectors, com més a l’esquerra més, sobretot la CUP i tota mena de grups antisistema, encara continua. A vegades penso que no sabem el que tenim i que qualsevol persona que desitgi el màxim poder polític per a Catalunya ha d’entendre que una de les màximes expressions de poder polític és tenir una policia pròpia.

Aquesta al·lèrgia seria un problema fins i tot en el cas d’una Catalunya independent. Però és que resulta que Catalunya no n’és, d’independent, i els Mossos no són només la representació del poder polític de Catalunya, sinó que també són policia judicial, és a dir, el braç executor de les ordres judicials. I aquesta doble dependència, governativa (ara, amb un govern independentista), i judicial (ara amb una judicatura en mode ¡A por ellos!) posa els Mossos en un curtcircuit permanent i dona lloc a situacions paradoxals.

Dissabte es van manifestar a Barcelona els sindicats policials. No hi va anar gaire gent, i entre els polítics presents hi havia mascaretes amb la bandera espanyola i cares catalanes conegudes de la triple dreta nacionalista espanyola. Com si l’ordre i la seguretat només vinguessin de Madrid.

El major Trapero ha pagat un preu molt alt, i més que l'hauria pogut pagar, pel simple fet de ser el major de la policia de Catalunya, per haver conduït amb èxit la resposta als atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, i haver anat al límit en la interpretació de les ordres de la jutge l’1 d’octubre: impedir el referèndum però amb proporcionalitat. Encara recordo Trapero, en aquest plató, dient que els Mossos no dissolen manifestacions sinó que dissolen conductes individuals. Crec que té raó quan afirma que els Mossos són una policia digna, i m’agrada sentir un responsable policial reflexionar sobre els problemes d’ordre públic en democràcia com ho acostuma a fer, però crec que ho té molt difícil, perquè no és fàcil servir dos amos (govern independentista i justícia espanyola), i crec que està en el seu paper quan demana respecte. Però que no oblidi que el respecte es guanya cada dia, i això obliga la policia a ser tan respectuosa amb la gent com sigui possible. Perquè si no, s’imposarà la por a l’uniforme, i per tant, la pèrdua de confiança, que precisament diu Trapero que és el que vol evitar.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats