L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Voltors, okupes i desokupes el mateix dia'
El president Aragonès i Esquerra no haurien de considerar la pròrroga pressupostària si tenen la possibilitat d’aprovar els comptes. La situació social és greu. La gent no ho entendria
Primer ple del Govern d’Esquerra en minoria i primera derrota parlamentària. És veritat que ha calgut que Junts s’hagi votat en contra a ella mateixa (d’una llei que havia preparat el conseller Giró), però derrota. Ja els vam dir aquí el primer dia que Junts faria una oposició sense contemplacions.
Junts està dient a Aragonès que no compti amb ells per aprovar els pressupostos (tret que Aragonès s’avingués a rebaixar impostos, cosa que faria que els comuns no els votessin, com sí que van fer l’any passat) i, per tant, Junts està convidant Aragonès a aprovar els pressupostos amb el PSC, que és la medicina amarga que Esquerra no es vol empassar i que Junqueras repeteix que de cap manera.
Ja ho veurem, perquè el president Aragonès no pot anar repetint que aquest és el govern del 80% (80% de la gent, perquè hi ha posat un exsocialista, un exconvergent i un ex-Podem) quan al Parlament només té 33 diputats, no el 80% dels diputats. Al cap i a la fi, a Esquerra i el PSC els uneix que no volen eleccions anticipades, i Junts sí.
Esquerra, Aragonès, s’ha d’arremangar i negociar els pressupostos. Perquè no s'entendria una altra cosa. Qui no ho entendria? Nosaltres, la gent. El Govern de Catalunya no està en condicions de renunciar a administrar directament més de 3.000 milions d'euros més que l’any passat. Per què ho dic, això? No és només com està el món, que si la guerra o que si s’han enfilat els preus. És com estem nosaltres.
Ahir es va inaugurar a la Fira de Barcelona un congrés d’inversors immobiliaris. Vegin la portada. Com diem en pàgines interiors: cops i empentes a l’obertura de The District. 300 manifestants contra la presència dels anomenats “fons voltors” a Barcelona. La protesta pot ser més o menys afortunada, però té una base real. Tan real que es desploma l’oferta de pisos de lloguer a Barcelona. En un any, els contractes nous de lloguer cauen un 17% i els preus s’enfilen un 11%. Esclar, en aquestes condicions, sentir que es reuneixen aquests de “compro pisos i edificis sencers, no importa que hi hagi llogaters, no importa l’estat”, és gairebé una provocació. Tenim un greu problema d’habitatge i la protesta d’ahir és la manifestació d’un estat d’ànim que ja no és malestar, sinó que és indignació.
Els uns van a llançar pintura a un congrés. Els altres fitxen Desokupa, com ha passat a Premià de Dalt, perquè assessori la policia local a l’hora de fer fora les màfies i delinqüents (que n’hi ha) que entren a les cases buides d’aquest poble del Maresme.
O sigui, al voltant d’un dret fonamental com és el dret a l’habitatge tenim una barreja de pobresa, d’exclusió, d’especulació immobiliària, de delinqüència i de patrulles organitzades. L’habitatge és el gran problema social del país d’ara i del futur, perquè retarda l’emancipació dels joves. Uns joves que viuen especialment l'angoixa existencial del futur del planeta. Mirin la foto del Mirades d’avui: joves italians que fan accions de desobediència civil no violenta per cridar l’atenció sobre el canvi climàtic que dilluns van tallar el trànsit en una autopista de Roma.
O sentin el que li deia ahir el diputat de Junts Salvador Vergés a la consellera d’Agricultura Teresa Jordà:
Tot aquest panorama és molt més que un moment difícil. Vivim en una estructura social i econòmica gripada, que avança amb moltes dificultats, a batzegades. Això si avança i no recula. En aquestes condicions de malestar profund, si l'estructura política també falla, falla tot. Perquè la temptació autoritària creixerà. Vull dir que igual que si t'ocupen la casa pots tenir la temptació de buscar quatre pinxos que desocupin els ocupes, si la democràcia no funciona perquè els partits van a la seva, pots tenir la temptació de buscar un home o dona forts, un polític autoritari sense manies perquè et solucioni (que no et solucionarà) els problemes.
Per això dic que el president Aragonès i Esquerra no haurien de considerar la pròrroga pressupostària si tenen la possibilitat d’aprovar els comptes. La situació social és greu. La gent no ho entendria.
