Procés

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Marchena i la intel·ligència artificial'

"La Generalitat ha guanyat temps, però ja fa 45 anys que es va restablir la Generalitat, i el Parlament de Catalunya no pot decidir en quina llengua s’ensenya a les escoles catalanes. I resulta que hem d’estar a les ordres del que digui un jutge, a Madrid, en una decisió que no té res a veure amb la pedagogia ni amb la situació sociolingüística del català"

3 min

Manifestació de protesta ahir a la tarda, a les portes del Col·legi d’Advocats de Barcelona, per la presència del jutge Manuel Marchena, convidat a pronunciar-hi una conferència sobre intel·ligència artificial i processos penals. 

El tema de la conferència és important, perquè ja hi ha algoritmes per determinar que algú sigui realment culpable d’un delicte o la probabilitat que algú torni a delinquir, però, no ens enganyem, el Col·legi d’Advocats de Barcelona no estava interessat en el que Marchena pogués dir sinó en el fet que Marchena pogués venir a Barcelona. El Col·legi va emetre un comunicat en què deia que la institució volia ser garant de la "pluralitat de pensament i de la llibertat d’expressió". Doncs no cal portar Marchena per garantir drets i llibertats, perquè hi ha una cosa que es diu context i una altra cosa que es diu oportunitat. El context és d’un judici que no es va poder celebrar en català, amb els acusats anant i venint cada dia de la presó en condicions penoses, amb una acusació de rebel·lió, que és una barbaritat perquè rebel·lió és violència armada, i que va produir una condemna per sedició, que no es va veure per enlloc i que és un delicte que Europa ha dit a Espanya que hauria de reformar perquè desincentiva el dret a la protesta. Que el Col·legi d’Advocats de Barcelona pensés que Marchena pot venir a Catalunya com si res hagués passat no és gaire de restauratiu i més aviat és una provocació.

Perquè, a més, la judicialització de la vida política catalana continua. El Tribunal Superior de Catalunya admet que no pot aplicar el 25% i com que diu que dubta que la llei que va aprovar el Parlament sigui constitucional, probablement l'acabarà portant al Tribunal Constitucional i, per tant, l’execució del 25% de castellà quedarà paralitzada. 

El Govern parlava ahir de “victòria parcial” de la seva estratègia: el Govern havia aprovat un decret llei i el Parlament havia aprovat una llei (amb els vots del PSC i dels comuns) com a resposta a les intencions de la justícia d’aplicar el 25%. Certament, amb la providència dictada pel tribunal de Catalunya que diu que amb aquesta llei no pot aplicar el 25%, ara ja no s’aplicarà el curs que ve, gairebé amb tota seguretat. Però el conflicte continua. Si això va al Constitucional, què creuen què dirà, tenint en compte la sentència de l’Estatut que va deixar el català en mans dels jutges?

La Generalitat ha guanyat temps, molt bé, però el conflicte és molt més gran. I és aquest: ja fa 45 anys que es va restablir la Generalitat, i 45 anys després, el Parlament de Catalunya no pot decidir en quina llengua s’ensenya a les escoles catalanes. I malgrat la unanimitat inicial en la immersió o la gran majoria actual, resulta que hem d’estar a les ordres del que digui un jutge, a Madrid, en una decisió que no té res a veure amb la pedagogia ni amb la situació sociolingüística del català. Aquest és el problema de fons. 

Perquè, a més a més, passa una altra cosa: quan l'ensenyament en català va pels jutjats, l’ensenyament en català perd legitimació als ulls d’una part de la societat catalana. Amb litigis com aquest, el català està sempre associat al conflicte i no a la normalitat, i com que els del conflicte amb el català tenen un altaveu més gran, el conflicte és més gran als mitjans que a les escoles i es perpetua. Aquest és el problema en el qual estem. Per això el vot de PSC i comuns era tan important, perquè la llengua ha de ser de tothom.

Bon dia.

stats