L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'De Joan Carles a Felip, els reis sobredimensionats'

Tota aquesta sobredimensió del paper del rei en la política espanyola no és més que inseguretat de la dreta, que necessita saber que, en l'últim moment, una figura màgica els salvarà a ells i als seus interessos

3 min

Els indults poden aprovar-se dimarts de la setmana que ve o, a tot estirar, l’altre dimarts, l'últim del mes de juny. Mentrestant, això es farà llarg perquè el PP ha decidit cremar-ho tot, ficant en la polèmica del rei en avall. Normal: Catalunya dona vots, el Procés va posar moltes banderes als balcons d’Espanya, i el paper de Felip de Borbó va ser tan elogiat (fins i tot per la premsa tinguda per progressista) que qualsevol el fa baixar ara dels altars de la pàtria. On s’és vist el rei que va salvar Espanya havent de firmar els indults dels seus enemics. I per això Ayuso no rectifica: “Ahir no vaig fer cap rectificació, només vaig aclarir les meves paraules. Considero que és una absoluta vergonya que al rei de tots els espanyols, que és l’enemic a batre per als independentistes i per als que volen promoure a Espanya una república, li facin firmar aquest document. Que ho faci precisament la persona que simbolitza la unitat i igualtat de tots els espanyols i la persona que va liderar i posar llum el 3 d'Octubre em continua semblant una humiliació”.

A dreta llei, denunciar que el rei ha de firmar i dir que és una humiliació és tant com demanar un cop d’estat o, pel cap baix, l'incompliment de la Constitució que tant diuen que s’estimen. I què contesta Pedro Sánchez? Aquest matí, al Congrés, s’ha penjat aquesta medalla: "Quan vostès governaven, dos referèndums il·legals d'independència, una declaració unilateral d'independència i les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament de Catalunya. Des que governa el PSOE amb Unides Podem, 0 declaracions unilaterals d'independència, 0 referèndums il·legals d'independència i 0 il·legalitats al Parlament de Catalunya. Aquesta és la gran diferència entre vostès i nosaltres".

Tot sigui per justificar una rectificació: Sánchez va donar suport al 155 i va parlar en contra dels indults, però la realpolitik, és a dir, la seva supervivència al poder, i una visió, cal dir-ho, una mica més europea i intel·ligent del problema que el PP el porten ara a defensar els indults en contra de la majoria. 

Ara Pedro Sánchez té un problema: ell només representa un dels tres poders de l’Estat. La justícia continua en mode ¡A por ellos!, i arrossega altres institucions.

 Ahir els vaig dir que era un mal negoci per a l’estat espanyol perseguir econòmicament el professor Andreu Mas-Colell per les despeses del Diplocat quan ell era conseller d’Economia, perquè Mas-Colell és una figura apreciada personalment i intel·lectualment, sobretot en cercles acadèmics. I tal dit tal fet, “Economistes de renom censuren el setge del Tribunal de Comptes a Mas-Colell, a qui li confiscaran la casa i la pensió”.

Paradoxalment, tot aquest soroll tapa altres escàndols de l’Estat i de la monarquia: la fiscalia suïssa localitza un compte vinculat a Joan Carles I a Andorra, que va estar actiu fins al 2016, que voldria dir que quan fa uns mesos va regularitzar la seva situació amb Hisenda no ho va fer del tot. El desprestigi de Joan Carles ha arribat al punt que el premi d’economia que portava el seu nom, ara passarà a dir-se premi Rei d’Espanya, a seques. La monarquia era la continuació dels guanyadors de la Guerra Civil per altres mitjans, els constitucionals, i de la preservació dels seus interessos, corrupció inclosa. Tota aquesta sobredimensió del paper del rei en la política espanyola no és més que inseguretat de la dreta, que necessita saber que, en l'últim moment, una figura màgica els salvarà a ells i als seus interessos. 

Per tot plegat, resulta incomprensible que el govern de la Generalitat, aquest govern, que va néixer fa tres setmanes mil·limetrant els gestos per aparèixer més eficaç que l’anterior, ensopegués ahir clamorosament amb la visita de Felip de Borbó a Barcelona d’avui. Li van fer dir a la portaveu que hi aniria el vicepresident Puigneró, i se suposa que ell hi estava d’acord, però, segurament a causa de pressions externes, al final es va fer enrere. O s’hi va o no s’hi va. Poc presentable. 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats