L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Borràs, delicte i càstig per independentista'

¿El cas de Laura Borràs té a veure amb el Procés? No. Almenys, no directament. ¿La condemna que ara ha confirmat el Tribunal Suprem té a veure amb la ideologia de la condemnada? Sí, és clar. La justícia espanyola ens ha posat en safata afirma-ho: gairebé totes les instàncies judicials que han decidit sobre independentistes han mostrat un biaix d’última trinxera de la unitat d’Espanya que fa de sentit comú afirmar que sobre una independentista notòria, com és Laura Borràs, serà difícil que la justícia actuï amb la imparcialitat exigible. 

Borràs va ser candidata a la presidència de la Generalitat el 2021, va quedar tercera, amb el 20% dels vots. El guanyador, Salvador Illa, en va obtenir el 23%. Borràs hauria pogut formar part del govern de Pere Aragonès, però va jugar la carta de ser presidenta del Parlament. Era una política molt popular entre l’independentisme, i era una peça a desactivar.

Borràs està condemnada per sentència ferma pels delictes de prevaricació i falsedat documental, i el Suprem. La condemna de 4 anys i mig de presó és desproporcionada, fins al punt que el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya plantejava en la seva sentència que el govern espanyol li concedís un indult parcial perquè no entrés a la presó. Tenint en compte que l’indult és cosa de Sánchez i que Sánchez depèn parlamentàriament de Junts, semblaria difícil que Borràs entrés a la presó, a part que hi ha la possibilitat de presentar un recurs al Tribunal Constitucional que també podria suspendre l'ingrés a la presó. Però el dret no és una ciència exacta, i menys a Espanya, tractant-se d’independentistes catalans. 

Bon dia.