L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Darrere la tornada de La Caixa'

Avui tot són portades per a La Caixa i per al seu president, Isidre Fainé, perquè ahir a la tarda La Caixa va anunciar que tornava a Catalunya. Des del 2017 la seu la tenien a Palma, a Mallorca.

Precisem: el que han tornat són la Fundació La Caixa i el seu grup d’inversions Criteria. La Fundació la Caixa és una de les primeres del món. Aquest any, per exemple, la seva obra social i cultural (cada vegada més social que cultural) repartirà 655 milions d’euros. D’on surten tots aquests diners? Dels beneficis de Criteria, que té una cartera d’actius que avui dia pugen a uns 29.000 milions d’euros. Criteria participa a Naturgy, Telefónica, ACS, Colonial, Veolia i Puig. 

El que no ha tornat és CaixaBank, el banc on més de mig país té un compte. La seu continuarà estant a València. De moment val el que va declarar el màxim directiu de CaixaBank, Gonzalo Cortázar, fa unes setmanes: "No hi ha cap novetat, seguim a València, la nostra vocació de ser a València no té terminis, i per això parlem de caràcter indefinit. No mourem la seu". I va afegir que la CaixaBank d’avui “ara és una entitat diferent” de la del 2017, entre altres coses perquè va absorbir Bankia el 2021.

La decisió de tornar a Catalunya la seu social de la Fundació La Caixa i Criteria és empresarial. Com van dir ahir al comunicat, “ja no es donen les circumstàncies que van causar el trasllat temporal de les seus a Palma el 2017”, i per tant és bo per al negoci. I és bo per al llegat que vol deixar Isidre Fainé, que aquest any en farà 83, i que des del 2017 sempre ha hagut de contestar la mateixa pregunta: quan tornareu?

Però, al mateix temps, la transcendència política de la decisió és enorme, i el gran beneficiat és Pedro Sánchez i, després, Salvador Illa. Tornem al comunicat: “Ja no es donen les circumstàncies”. Aquest matí a TV3 el ministre d’Economia ha declarat: “Ara es donen les condicions per prendre decisions naturals”, ergo les condicions soc jo, Pedro Sánchez, el PSOE. Just quan el PP insisteix que

Espanya es trenca, que l’Estat es buida a Catalunya, el mercat li contesta que no, que Espanya està prou unida perquè Barcelona deixi de ser vista pel mercat com una seu inestable políticament i jurídicament. El regalàs que significa això per a Sánchez permet repetir allò que la unitat d’Espanya està en perill quan governa el PP, no el PSOE.

Que el 2017 marxés CaixaBank va ser un cop dur per a Catalunya, i va ser una decisió que podia estar justificada pel pànic del moment, encara que era una alarma insuflada per l’Estat, del rei en avall, per aconseguir un càstig. El que no tenia gaire sentit que marxés era la Fundació: ¿com podia ser impopular o veure’s afectada per un boicot una Fundació que repartia cada any centenars de milions d’euros per tot Espanya? I que ara no torni CaixaBank, igual. Si ara ja “no es donen les circumstàncies” negatives per a la Fundació i per a Criteria, per què no torna CaixaBank (que seria l’equivalent de la tornada del Banc Sabadell)? És el primer banc de la Península, cotitza a l’Íbex i el 18% pertany a l’estat espanyol. Aquella sortida de La Caixa va encomanar el pànic a fins a 4.000 empreses més. Ara que La Caixa ha tornat, en part, tornaran totes?

Bon dia.