L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Esquerra acaba fent campanya contra Trias amb el 3%"

Diumenge que ve ja seran les eleccions i amb tothom amb qui parles et diu que el resultat a Barcelona s’acosta a una mena de triple empat entre Colau, Collboni i Trias. Depèn de quina enquesta guanya Collboni o guanya Colau, amb Trias a la vora, tant a la vora que els tres primers llocs es fan molt difícils d’adjudicar. 

I el triple empat, quin alcalde faria? Doncs encara es fa més difícil de dir, perquè amb un pacte a dos partits segurament no n’hi haurà prou per tenir la majoria absoluta i si en calen tres per formar govern, aleshores entra Esquerra en la suma.

I la gent, què vol?

L’enquesta de l’ARA ho ha preguntat, i el resultat és que els votants del PSC, de Junts i d’Esquerra prioritzen no fer alcaldessa Colau. Ara, entre els votants socialistes, si guanyen l’alcaldia el pacte amb els comuns és el preferit. I els votants dels comuns, si guanyen, voldrien pactar amb Esquerra i si perden amb el PSC.

O sigui, que tot és possible, però no ens oblidem dels fets: a Madrid governen el PSOE i els socis espanyols d’Ada Colau. A Catalunya, Esquerra ha aprovat els pressupostos gràcies al PSC i als comuns. Sembla molt difícil pensar que l’Ajuntament de Barcelona quedi al marge d’aquest intercanvi d’interessos.

Així les coses, l'opció més clara de canvi -que Colau no sigui alcaldessa i els comuns vagin a  l’oposició- és Trias. Perquè, a més, Collboni ha estat governant amb Colau aquests quatre anys i fins fa quatre mesos.

A Colau li salva ara mateix les expectatives el vot fidel que no l’abandonarà i que el vot anti-Colau està molt repartit.

Ara, a mitja campanya, Esquerra ha fet un viratge. Cap enquesta dona guanyador Ernest Maragall, que en canvi va quedar primer fa quatre anys. Esquerra s’ha acarnissat amb el PSC, al qual ha arribat a dir que és el partit de la Renfe. Però sembla que el filó electoral anti-PSC per la gestió de Rodalies està esgotat. I aquesta segona part de la campanya pensa anar a buscar el vot independentista. Per això, ahir, Ernest Maragall va fer sortir el 3%: "El que ens està dient el senyor Trias és que vol recuperar la Convergència del 3%. Això és el que ens està oferint, això és el que representa, això és el que significa. L'oferta del senyor Trias és la Convergència del 3%. I això és el que Barcelona no pot admetre. Ni sol, ni encara menys amb el senyor Collboni".

I, per si no quedava clar, Oriol Junqueras burxa en el fet que la candidatura de Junts a Barcelona es diu Trias i no pas Junts: "De la mateixa manera que ara intueixen que per mantenir-se en el poder han d'amagar la independència, no dubten a amagar-la i a dir que ha tornat Convergència".

No crec que aquest discurs obri els ulls a gaire gent, perquè els retrets sobre qui amaga l’independentisme estan molt repartits.

Bon dia.