L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Franquistes parlant de la dictadura'

La setmana que comença avui pot veure el projecte de llei d’amnistia entrat al Congrés, la investidura de Pedro Sánchez i la presa de possessió del nou govern espanyol. Es tancarà així un impàs de més de cinc mesos que va començar el 29 de maig, el dia que Pedro Sánchez va sorprendre a tothom i va convocar eleccions per al 23 de juliol.

Però que Espanya deixi de tenir un govern en funcions no vol dir que s’hagin acabat les turbulències. Al contrari, el PP i Vox han llançat la gent al carrer i anuncien una etapa de gran inestabilitat política.

Ahir Feijóo demanava tornar a votar amb l’argument que Sánchez va anar a les eleccions dient que l’amnistia no era possible. Sí, però és que quan no tens majoria has de pactar i fer coses que vas dir que no faries. ¿O és que el PP volia retirar la Guàrdia Civil de les carreteres catalanes, per posar només un exemple de coses que es diuen abans i d'altres que es diuen després d’unes eleccions?

Feijóo ha trobat ressò en la seva protesta al carrer, certament, però com volen que un tipus de gent no estigui enfurismada?

La crispació d’avui a Espanya és la collita de les mentides que s’han estat sembrant des de sempre (catalans insolidaris), més les que es van sembrar a partir del 2017: que si era rebel·lió, que si era sedició, que si el rei va salvar la democràcia amb un discurs. Narrativa de la qual, per cert, el PSOE va participar a primera fila del 155. Fruit d’aquella agitació emocional, tot d’empreses establertes a Catalunya se’n van anar, afavorides pel decret fet a mida pel govern de Rajoy. 

I esclar, per poder seguir avui en aquella realitat paral·lela la hipergesticulació ha de continuar. El PP ha de dir que ens han colat una dictadura per la porta del darrere, que hi ha risc d’abolició de l’estat de dret a Espanya. Però si fins i tot Felip VI els sembla un traïdor, als manifestants que incendien el carrer Ferraz de Madrid! 

Que diguin que això és una dictadura els hereus de la dictadura franquista és bastant irònic. Però volen una paradoxa encara més gran? Ara el PP, que pertany al grup més gran del Parlament Europeu, mira cap a la Unió Europea, cap a la Comissió de Llibertats, per aconseguir que la UE avisi Espanya per abús de govern com ha fet amb Polònia, Hongria i Romania. Els que han blasmat la justícia europea i han entronitzat l’espanyola durant el Procés, ara miren cap a Europa.

En realitat, escoltin: dos partits independentistes (amb líders a l’exili) acaben d'estabilitzar el govern d’Espanya. Aquesta és la realitat. Per tant, l’amnistia és una excusa: el problema del PP és que se’n va a l'oposició, no que es trenqui Espanya. El PP es queixa que no té el poder executiu. Que va guanyar les eleccions però va fer curt i no té majoria. Recordin: l’amnistia és l’objecte d’escàndol, Catalunya és allò que els fa sortir al carrer, perquè la catalanofòbia existeix, però la raó de la fúria, que no volen que vegem, és el poder, el govern que no tindran. 

Per tant, el PP està fent de Donald Trump: el govern que ve és il·legítim, el resultat de les eleccions no pot ser un altre govern de Sánchez i hem passat del "Puigdemont a prisión" al “Pedro Sánchez a prisión”, que s’assembla al “Lock her up!”, el "Tanqueu-la a la presó" que cridaven els trumpistes contra Hillary Clinton. 

Continuem en zones de revolts.

Bon dia.