L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Les irregularitats de Borràs i la condemna excessiva'

Ahir, abans que se sabés la condemna de Laura Borràs, vaig dir-los que el fet “que li hagin arribat a demanar 6 anys de presó és d’una desproporció que dona arguments als que pensem que és difícil que algú com Borràs tingui un judici que no tingui en compte la seva ideologia”.

El que no em podia imaginar és que el concepte de la desproporció el fessin servir els jutges mateixos en la sentència. La condemnen a 4 anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació, i en la mateixa sentència li demanen al govern espanyol que indulti Borràs perquè “la reacció penal ens obliga a imposar una pena desproporcionada i excessiva”. És a dir, que com que ni Borràs es va lucrar personalment ni hi va haver perjudici econòmic per a la Institució de les Lletres Catalanes, el tribunal és conscient que la presó és excessiva i també de les conseqüències personals i polítiques que es deriven d’enviar-la a la presó, i per això demana l’indult, parcial, que li estalviï d’entrar a la presó, però que mantingui els anys d'inhabilitació per càrrec públic.

A Borràs l’han condemnat per prevaricació (és a dir, per haver fraccionat fictíciament els treballs informàtics que anava encarregant) i per falsedat documental (va donar instruccions perquè es presentessin pressupostos falsos que donessin l’aparença que hi havia hagut concurs). Per cert que sobre aquesta condemna per dos delictes, a la sentència, que firmen tres jutges, n’hi ha un (una) que creu que no va cometre falsedat documental. 

Tampoc podem passar per alt el que explica avui el catedràtic de dret processal Jordi Nieva-Fenoll, en aquest article a l’ARA. Diu el professor que gràcies al pacte que els dos altres acusats van fer amb la Fiscalia per incriminar Borràs, ha acabat passant que el que sí que es va lucrar (el que va cobrar) no anirà a la presó mentre que la que no es va lucrar però sí que ho va organitzar, Borràs, sí que hi aniria.

Ahir Borràs va tornar a proclamar la seva innocència. Però encara que la sentència no és definitiva perquè ara Borràs la recorrerà al Suprem, els jutges han provat que hi va haver irregularitats administratives en la seva gestió. Podem dir que la investigació va començar per casualitat, que hi ha hagut un pacte de la Fiscalia amb els altres acusats, i, molt important, que la Sindicatura de Comptes ha informat de més de 40 casos de fraccionament indegut de contractes en els últims anys a les administracions catalanes. Tot plegat fa evident que l’escrutini a Borràs té a veure amb la posició que ocupa. Però una altra cosa és que les irregularitats administratives, que en llenguatge penal poden ser delictes, han existit.

La derivada política és més divisió en l’independentisme, perquè Esquerra i la CUP no admeten que això sigui persecució judicial contra l’independentisme. I perquè no en quedi cap dubte, va sortir a dir-ho el president mateix de la Generalitat: "Aquest cas que s'ha jutjat i del qual avui hem conegut la sentència no té cap tipus de vinculació ni relació amb la repressió política i judicial que estan patint representants polítics vinculats a l'independentisme pel seu compromís amb el referèndum de l'1-O. I, per tant, el que és una estratègia de defensa personal legítima en cap cas s'hauria d'escudar en una causa comuna i compartida com és la causa per la independència de Catalunya. Una causa, també, per construir un país lliure i net de corrupció"

Que el judici no va de l’1 d’Octubre és evident. Que el cas de Laura Borràs no s'hauria jutjat de manera tan severa si no fos qui és és bastant més clar.

Per tant, com que Borràs ja ha dit que no pensa dimitir de presidenta del Parlament, ha començat la discussió sobre qui, de quin partit i quan serà la substitució de Borràs com a presidenta del Parlament. Tots els partits, excepte Junts, volen un relleu. Esquerra vol pactar el nou nom amb Junts i la CUP, però Junts ha de decidir si proposa una altra candidata. Amb tot, a un mes i mig de la campanya electoral de les municipals, els partits independentistes no tenen pressa en fer pactes que els poguessin perjudicar.

Una cosa sí que es pot dir: al mateix partit del qual Borràs és presidenta, Junts, hi ha incomoditat que s’expressa en privat perquè Borràs no hagi dimitit i n’hi ha també que pensen que caldria proposar una nova presidenta del Parlament. 

Bon dia.