L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La justícia espanyola es posa avui davant el mirall'

Tenir raó està bé, però pot ser trist. És el cas del que passa avui a Madrid. Hi organitzen aquell acte al Tribunal Suprem –per cert, a la mateixa sala on es va celebrar el judici del Procés– en què donen per obert l’any judicial. Acte solemne en què el fiscal general de l’Estat es presentarà mentre està processat per la filtració d’uns correus sobre la parella d’Ayuso, i acte al qual no assistirà Feijóo, en la seva qualitat de cap de l’oposició, precisament en protesta perquè hi va el fiscal general de l’Estat. 

No hi ha proves que els correus els hagués filtrat el fiscal general (és una de la vintena de persones que podrien haver-ho fet, però no s’ha demostrat). En tot cas, tenint en compte que el fiscal general el nomena el govern, el seu processament (un fet del tot insòlit) va ser un èxit per al PP en la seva lluita contra Sánchez, una lluita tan descarnada com impotent, fins ara. I tot això, la mateixa setmana que el president el govern ha dit que hi ha jutges que fan política. Total, que Feijóo no hi va, primer dient que té un acte amb Ayuso a la mateixa hora (excusa lamentable), i després dient que no vol incomodar el rei (més lamentable encara). Feijóo no troba mai el to, però és especialment estrident quan actua com si fos un dirigent de Vox, eternament enfadat. Però més enllà de tot això, el terrabastall d’avui ens mostra fins a quin punt, en la lluita per fer caure Sánchez, s'hi val també l'ús de la justícia i com la lluita de Sánchez per defensar-se afirma el mateix que l’independentisme, o Podem, o persones que quan passaven per allà com Tamara Carrasco o Sandro Rosell fa temps que han denunciat: determinats elements de la justícia espanyola s’han convertit en un braç de la dreta i la ultradreta, amb la qual combreguen ideològicament. Tard o d’hora, havia de passar: aquesta passió per les investigacions prospectives, per les acusacions populars de Vox, per les imputacions per delictes terribles que no s’han comès, el negar-se a aplicar l’amnistia, tot això ha acabat per passar per damunt de la credibilitat de la justícia espanyola entre els espanyols mateixos. 

I ahir també ens van xiular les orelles. El ministre Puente, l’autor de “el tren viu a Espanya el millor moment de la seva història”, va fer aquest reconeixement ahir al Congrés:

"Rodalies de Catalunya he de dir, sense pal·liatius, que és el més deteriorat de la nostra xarxa, per la seva extensió i per, diguem-ne, les desinversions que s'han produït, a la llarga i a l'amplada de la seva història. És la xarxa més antiga, en tots els sentits, i també és la xarxa que ha sofert, diguem-ne, un pitjor tracte del conjunt de les administracions que s'han anat succeint".

Admissió que no li va impedir posar-se medalles per la puntualitat ferroviària espanyola que la realitat del servei de Rodalies desmenteix diàriament. Mirin, perquè els trens funcionin només hi ha un secret: inversió, inversió continuada, cada any. Mirin el que passa ara: tant presumir d’alta velocitat (“Espanya és el segon país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat després de la Xina!”) i ara cada dia hi ha més retards perquè els trens s’han fet vells, els nous han sortit malament i la xarxa és cara de mantenir. Mentre es van comprar màquines i vagons d’alta velocitat, no es va comprar un sol vagó de Rodalies per a cada servei d’Espanya. Com volen que el servei funcioni?

Bon dia.