L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'acord amb Junts arribarà quan arribi, "si n'hi ha"'
Sánchez ha posat la primera gran pedra del pacte, amb un soci de govern que tindrà ministres. Però insisteixo que Junts diu que l’acord amb ells arribarà quan arribi, si arriba
El dia ha començat amb un parell de fets importants: el català a la Unió Europea i l’acord PSOE-Sumar per investir Pedro Sánchez.
A l’entrada de la reunió, a Brussel·les, el ministre espanyol d’Exteriors, Albares, ha anunciat que asseguraria als seus col·legues que els costos de l’oficialitat del català, el basc i el gallec els pagarà Espanya. Això qui ho paga, que diria Pla, és una preocupació europea i Espanya ja ho ha aclarit, als altres no els costarà ni un euro. I l’altra preocupació és la legal: si els espanyols entren de cop tres llengües, als altres països els obligarà? Albares ha anat a tranquil·litzar-los: se circumscriu a Espanya perquè el català, el basc i el gallec són un cas únic a la UE. Són oficials, tenen un “amplíssim ús”, ha dit, ha tornat a recordar que hi ha 10 milions de catalanoparlants i que el parlen més europeus que els que parlen algunes llengües que ja són oficials. Albares continua en mode “Plataforma per la Llengua”, i aquesta és una clara influència de les negociacions per a la investidura de Sánchez. Per cert, per als amants de prendre la temperatura del pacte PSOE-Junts: continuen debatent en profunditat en converses que toquen temes molt sensibles, però de moment no hi ha acord, i cap de les dues parts està segura que n’hi hagi.
I en aquest sentit va l'altra notícia del dia que també s’ha sabut ben d’hora:
L’acord entre PSOE i Sumar ja està tancat i el presenten avui Sánchez i Yolanda Díaz al Museu Reina Sofia de Madrid. El punt més destacat és la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, sense pèrdua de sou. Ho faran gradualment. L’any que ve baixaran de les 40 hores setmanals actuals a 38,5, i el 2025 a les 37,5. Aleshores la jornada laboral haurà quedat reduïda mitja hora al dia.
Hi ha un munt de punts: ampliació dels permisos retribuïts per naixement, universalització de l’educació de 0 a 3 anys, la pujada del salari mínim interprofessional, més impostos per banca i per energètiques i, atenció, la reforma del finançament territorial i la derogació de la llei mordassa (segona part, perquè la primera no se’n van sortir).
Sánchez ha posat la primera gran pedra del pacte, amb un soci de govern que tindrà ministres. Però insisteixo que Junts diu que l’acord amb ells arribarà quan arribi, si arriba. En l’entorn de Puigdemont es remarca allò que va dir el 5 de setembre: mediador per a un compromís històric, no un anar fent.
Tot això correspon al dia a dia dels nostres interessos polítics immediats, importants, però immediats, al costat de la guerra a Gaza: on els atacs aeris israelians ja han causat 5.000 morts, gairebé la meitat dels quals són criatures.
No es perdin el resum que en fa la Carme Colomina a la contraportada: “El món viu un desbordament humanitari. El món en flames està a punt d’arrasar també les Nacions Unides”. L’ordre mundial sorgit després de la Segona Guerra Mundial “avui ja no té la força que cal per garantir el respecte a la legislació internacional”.
Bon dia.
