L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan l'obsessió retorça el dret'

El dia comença amb l’accident d’un helicòpter a Nova York en què ha mort i el pilot i els cinc passatgers, una família catalana, amb residència a Barcelona, els pares i tres criatures menors d'edat. 

L’aparell ha caigut a plom sobre les aigües del riu Hudson, a la banda de Nova Jersey, davant de l’escultura de Jaume Plensa, que es va col·locar fa tres anys i mig en una promoció immobiliària que dona a Manhattan, a Hoboken. L’alcalde novaiorquès ha declarat que estudien les causes de la caiguda.

D'altra banda, ahir el Suprem va confirmar que no aplicarà l’amnistia a Puigdemont per malversació i, per tant, el president a l’exili ja pot recórrer ara al Tribunal Constitucional, que molt probablement avalarà l'amnistia, cosa que farà que el Suprem porti la sentència al TJUE, i que acabi sent Europa la que digui el que s’ha de fer a Espanya.

A l’octubre farà 8 anys que Puigdemont és a Bèlgica i s’ha imposat no creure en terminis, ni imaginar la seva tornada a Catalunya. Vull fer notar l’argumentació del Suprem, que diu que en organitzar l’1 d’Octubre, Puigdemont es va enriquir, perquè tant enriquiment és posar-se diners a la butxaca (cosa que no va fer) com que no et costi diners de la teva butxaca perquè ho fas pagar amb diners públics i no tens “detrimento del pasivo” i tens, per tant, un benefici patrimonial. L'obsessió de Marchena i Llarena continua.  

La setmana acaba malament per Trump i la seva rectificació, i esclar, acaba malament per a tothom, per al comerç mundial, però també per als plans de pensions, per als plans de negocis d'empreses, davant l’aranzel del 10% a tot el món i la guerra oberta amb la Xina, amb l'aranzel del 145%. L’únic comentari de Trump és que “hi haurà costos de transició”.

Enmig de tot plegat, tenim una bona notícia, que és que el català s’ensenyarà, com a assignatura optativa, a la xarxa d’Escoles Europees. Són les tretze escoles dels fills dels treballadors de la UE, diplomàtics i personal de l’OTAN. Per cert, que s’ha aconseguit amb l’oposició del PP i, especialment, de Dolors Montserrat. És la seva obsessió.Passen els anys i el nacionalisme monolingüístic espanyol encara busca el rèdit els vots.

Bon dia.