L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La mani del PP, Ciutadans i Vox contra la immsersió fracassa'

La manifestació contra l'ensenyament en català que es va celebrar ahir a Barcelona va punxar estrepitosament. Ni estirant les xifres de manifestants es pot considerar que fos una protesta socialment significativa.

2.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, van demanar que s’ensenyi en castellà a Catalunya. Van fracassar, doncs, el PP, Ciutadans i Vox, perquè van venir a Barcelona Cuca Gamarra, Inés Arrimadas i Santiago Abascal a posar-se al capdavant de la manifestació. Ni el degoteig de casos des de la sentència de Canet de Mar ni la judicialització de l’ensenyament a Catalunya van crear un moment d'impuls per treure la gent al carrer, la qual cosa ens porta a la conclusió que allò que defensa la triple dreta nacionalista espanyola no té demanda social.

Ahir la dreta i l'extrema dreta espanyoles van fer el de sempre, instrumentalitzar el català per convertir-lo en element de discòrdia, i tot per atacar Pedro Sánchez. Quan vegin junts el PP, Ciutadans i Vox a Catalunya és que estan atacant el PSOE, estan desgastant el govern espanyol socialista i de Podem amb la clàssica acusació d’estar segrestat, abans pels nacionalistes catalans i ara pels independentistes. L’exemple del que estic dient és aquest titular d’avui de La Razón: De l’acte que ahir Feijóo va protagonitzar a Madrid no en destaca res relacionat amb la inflació, ni sobre el gas i la llum, ni sobre el fet que Ayuso i Feijóo van alhora (com veuen a la foto), sinó la inspecció educativa de l’Estat a Catalunya que ell blindarà. Guanyar vots a Espanya a còpia de fer servir el català com a eina de discòrdia.

S’omplen la boca de bilingüisme els que no el practiquen perquè són monolingües. De fet, pretenen ignorar que, a Catalunya, tots els catalanoparlants som bilingües. S’omplen la boca de dir que el català és una llengua espanyola però la tracten com si fos pitjor que estrangera, enemiga. Afirmen que les llengües uneixen però fa més de 40 anys que intenten fer creure que el valencià i el català són dues llengües diferents. 

És aquí on es troba a faltar que el govern de la Generalitat parli a la societat catalana, sobretot a la castellanoparlant, a aquella gent de bona fe que pot pensar que si Catalunya és Espanya per què aquí no es pot estudiar en castellà. I és aquí on cal un esforç sostingut, i no només dels mestres i professors, sovint deixats sols, allà on un nen castellanoparlant i els seus pares es troben per primera vegada amb el català, a l’aula o en una reunió de pares. 

I cal una llei de la claredat d’usos, perquè també estiguin acompanyats pel Govern i el Parlament aquells catalanoparlants que entren en un comerç o parlen amb un comercial que manifesten hostilitat amb el català. 

Els temps han canviat, ja no som en els inicis il·lusionants de la immersió, el país ha canviat demogràficament, i cal fermesa en l’aplicació de la immersió i refrescar el perquè estem ensenyant en català, per més obvi que a nosaltres ens pugui semblar.

Bon dia