L'anàlisi d'Antoni Bassas: Els menors perduts a Ceuta, amb Cristina Mas

La notícia d’avui és que a les 16 h començarà el ple d’investidura del candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès. La sessió acabarà demà al matí, amb la votació que el convertirà en president d’un Govern en què no hi haurà Elsa Artadi, en contra de tot el que tothom sempre vam donar per fet, que és que ens seria vicepresidenta. ¿Les raons? Artadi ha dit al 3/24 aquesta nit que eren raons personals. Que es queda a l’Ajuntament de Barcelona, on és regidoria. Estrany, perquè ha sigut negociadora, estrany perquè havia arribat a fer una llista de col·laboradors al departament d’Economia i havia contactat amb alguns d'ells, però al final ha renunciat a una posició per la qual no hauria trobat cap obstacle. Fins on nosaltres sabem, hi ha més raons personals que polítiques. Ara Junts ha de decidir qui serà el titular d’Economia.

Però, en paral·lel, el drama que hi ha a la frontera entre Espanya i el Marroc, a Ceuta. Milers de joves han quedat penjats als carrers de la ciutat. Més aviat que tard, alguns centenars d’aquests joves seran acollits en centres de menors de Catalunya. En una societat globalitzada, el que passa a milers de quilòmetres acaba als nostres carrers. L’ARA té dos periodistes sobre el terreny, Cristina Mas i Pere Tordera.

L'anàlisi ha sigut feta per la mateixa enviada especial del diari, a propòsit de causes profundes en situacions que ens agafen a milers de quilòmetres, però que impacten directament també en la nostra vida, que ens fan pensar d'una manera potser més clara en la posició que nosaltres ocupem al món i en la necessitat de no girar la cara a aquests problemes que no són llunyans, sinó que són molt presents.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.