L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pacte per la llengua i missatge de Pujol'

La firma del Pacte Nacional per la Llengua, dotat amb la molt estimable xifra de 255 milions d’euros per a aquest any, ha posat la situació del català al centre. 

Sobre el pacte els recomanem l’entrevista que avui publiquem amb Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística, que li fa Laura Serra. Les preguntes són molt directes i les respostes són prudents, en el que és un bon resum de la situació: cal equilibrar el reconeixement de la situació d’emergència en l'ús de la llengua (la prova és que si no no caldria el pla) amb la seguretat que es poden fer coses per recuperar-lo. 

I després hi ha el debat polític, i encara el debat partidista, que no sempre és el mateix. Debat polític: a la Gran Bretanya, el laborista Keir Starmer ha anunciat mesures amb aquesta piulada:

“Si vols viure al Regne Unit hauries de parlar anglès. És de sentit comú. Per tant, apujarem els requisits de llengua anglesa a totes les principals vies d'immigració". Ho diu un laborista. A Anglaterra! Si el govern britànic vol protegir l’anglès, com no hauríem de protegir el català. Per cert, a Gal·les i Escòcia no els ha agradat gens que no parlés de les llengües respectives, i alguns li han recordat que hi ha milers de britànics vivint a Espanya que no parlen espanyol. Però aquesta és una altra qüestió, el que compta és que en un món cada cop més barrejat com el nostre, els governs veuen en la llengua el mínim comú denominador a partir del qual vincular tothom a un projecte compartit de grat o per imperatiu legal, en què si hi ha drets és perquè hi ha deures.

Debat partidista, a Catalunya. Ni Junts ni la CUP no van firmar el Pacte, tot i que hi han estat treballant. I de sobte apareix Jordi Pujol a la firma. Que consti que la seva presència no ha incomodat Puigdemont, tot i que provoca un contrast amb l’absència de Junts que no es pot passar per alt. El missatge de Pujol és clar: la llengua és la clau de volta del país. Com Fabra: si falla la llengua, fallarà tot. I per tant, si un president socialista, que es passa al castellà quan creu que li convé, impulsa un pacte per la llengua, per necessitat o per convicció, s’hi ha d’anar. Per a Pujol, el consens per la llengua és una obsessió. Va dedicar-se intensament a observar els efectes de l'onada immigratòria dels cinquanta, seixanta i setanta a Catalunya. Si hi ha una majoria al Parlament favorable a la llengua, ha de ser operativa i útil. Aquest és el sentit de la presència d’algú que d’aquí poques setmanes farà 95 anys, i per això, tot i les xacres pròpies de l’edat, agafa el bastó i se’n va d'espectador a un acte.

Acabo. Artur Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal per cinc presumptes delictes: organització criminal continuada, falsedat de funcionari públic en document oficial, malversació de recursos públics, revelació de secrets per part de funcionaris públics i lesió de drets fonamentals. Així es va fer l’operació Catalunya. Ara es fa per la via del raspall: aquella reunió de presidents autonòmics que convoca el govern espanyol periòdicament se celebrarà a Barcelona d’aquí tres setmanes.

Bon dia.