Francesc Xavier Vila: "La feina ha de tornar a ser un lloc on s'aprèn i es fa servir el català"

BarcelonaEl Pacte Nacional per la Llengua es va aprovar aquest dimarts després de quatre anys de camí amb un pressupost de 255 milions per a aquest any però sense el consens polític esperat. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, l'ha liderat des del principi, primer des del govern d'Esquerra i ara des del govern del PSC.

El Pacte Nacional per la Llengua va néixer per recuperar el consens lingüístic perdut, així que tan important era el contingut com els signants. Fins i tot s’ha endarrerit per arribar a aquest consens, que no s’ha produït. El pacte neix coix?

— El pacte estava a punt per ser aprovat ja feia molt de temps i recull les aportacions de tots els grups que l’havien impulsat; per tant, també de Junts i la CUP. Ens sap greu que no hi siguin i voldríem que hi fossin, però el pacte aplega sensibilitats molt àmplies: tenim sindicats, entitats de la llengua, associacions del tercer sector... Per tant, com que s’ha elaborat amb consens i s’han retirat a última hora, entenem que té una voluntat plenament nacional.

Entén les seves justificacions?

— Són transparents. La CUP creu que el pacte hauria de reflectir un conflicte entre Catalunya i Espanya, i aquest plantejament fa difícil que sigui transversal. I Junts ens ha plantejat dues condicions que estan fora del nostre control, del control del Govern. Es fa una mica estrany que es deixi pendent de signar un pacte a l’espera de veure què passa quan un actor extern decideixi prendre una decisió [el Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà], i això és encara més exacerbat en el cas d'Europa, perquè està dient que no pactarem la defensa del català fins que els governs de tots els estats europeus acordin per unanimitat que el català és llengua oficial de les institucions europees. Modestament, crec que podem pactar moltes coses a casa nostra, com hem fet els últims quaranta anys.

El govern s’ha cansat d’esperar Junts?

— Vam estar a punt de signar el pacte durant el govern anterior, i vam esperar i van arribar les eleccions. Les últimes converses, en què els vam dir que acceptàvem les esmenes que plantejaven, eren d’abans de Nadal. Quan se'ns ha dit explícitament que ens havíem d'esperar que altres actors decidissin què passava amb el català, hem cregut que valia la pena que decidíssim nosaltres.

El Pacte Nacional es va accelerar per combatre, per exemple, les sentències del TC que obliguen a aplicar el 25% de castellà en alguns centres. I ara el text no hi incorpora una resposta.

— Si no saps com serà una sentència, no pots rebatre els arguments que encara no s'estan posant damunt de la taula. No podem especular com serà la resposta a una cosa que no ha passat. El pacte sí que diu explícitament que el català és la llengua vehicular normal del sistema educatiu de Catalunya, que és el que diu la legislació que tots estem defensant. I també es diu que les modificacions en el model lingüístic es faran amb consens.

L'hi pregunto diferent: què farà el Govern en cas que la sentència del TC tombi el decret llei que prohibia fixar percentatges a l’ensenyament? Es planteja la desobediència?

— El govern el que farà és llegir la sentència i respondre per tal de protegir el model que tenim aquí.

Tenen ja una resposta prevista?

— Per descomptat que no estem de braços plegats, però també estem intentant millorar el sistema educatiu des de totes les perspectives. Em costa d'entendre que tot es faci pivotar entorn d’una sentència que no existeix.

El pacte fa una diagnosi contundent en ensenyament, diu que el sistema ha fallat a l'hora d'aplicar la immersió en tots els casos i al no dotar els alumnes de prou nivell de català. S’ha de refundar la immersió?

— S'han de replantejar bona part dels pressupòsits que teníem. Als anys 80 teníem una configuració demogràfica determinada, amb molts més nanos catalanoparlants que no pas ara; teníem uns mitjans de comunicació amb més impacte; també teníem uns docents amb unes preparacions diferents i fins i tot amb uns orígens diferents dels que tenim ara. S’ha de fer que la gent que arriba a les aules sàpiga gestionar la diversitat lingüística en una llengua que sovint és la segona o tercera dels alumnes. I això es pot fer. Tenim escoles que ho fan de forma reeixida, ho hem de sistematitzar.

255 milions per al 2025 són prou per al que planteja el pla?

— La meva obligació és dir que sempre en necessitarem més, però és substancialment més que el que vaig trobar l'any 2021, que eren 128 milions [en el conjunt del Govern]. Tenim el pressupost rècord de la història de la política lingüística i duplica el que hi havia fa quatre anys. Tenint en compte que la situació pressupostària és la que és, jo crec que el pacte no és un pas, és una bona caminada en una bona direcció.

D’on sortiran, tenint en compte que no sabem encara el pressupost de la conselleria de Política Lingüística i que hi ha pressupostos prorrogats?

— La conselleria de Política Lingüística el que fa és definir les polítiques lingüístiques i coordinar-les amb cadascun dels departaments, i per tant els pressupostos de cada àmbit venen de cada departament. Surt de pressupostos ordinaris i de suplements de crèdits que hi podria haver.

Si mirem les partides pressupostàries més grosses, després de l’educació ve l'aprenentatge de la llengua entre adults. S’espera incorporar 600.000 nous parlants en el pròxim quinquenni; en l’últim, es van guanyar 267.600 nous coneixedors i 117.000 parlants freqüents. Com es duplicaran els coneixedors i es quatriplicaran els nous parlants?

— Cada any hem guanyat 50.000 nous coneixedors de català i volem que siguin el doble. I hem tingut 25.000 usuaris nous a l’any i volem que siguin 100.000. És la manera d’avançar-se a l’arribada mitjana de 100.000 persones l’any. El pacte és molt clar: el repte és formidable, però és assolible. Hem d'intensificar la inversió en el Consorci per la Normalització Lingüística perquè no hi hagi llistes d'espera per estudiar català i necessitem que s’hi sumin més agents que ajudin a començar a aprendre la llengua. Farem més cursos, impulsarem l’aprenentatge en línia i la gran aposta serà entrar al món del treball.

Com?

— La gent que ve a viure a Catalunya majoritàriament hi ve a treballar. Històricament, la feina era un lloc on la gent que arribava aprenia català. Necessitem que les feines tornin a ser indrets que incentivin l'aprenentatge i l'ús de la llengua. La formació dels treballadors ha d'incloure la llengua catalana. Necessitem que les empreses entenguin que és un avantatge competitiu per a elles. El Consell pel Diàleg Social, que integra els principals sindicats i patronals, ho ha assumit com a propi i generarà un grup de treball sobre el foment de la llengua en el món laboral.

Sorprèn que en aquest àmbit la inversió prevista sigui de només 1,3 milions d’euros.

— Hi ha tot de recursos estatals i europeus per a la formació i volem aprofitar-los per dedicar-los també a la llengua catalana. Aquest és un dels encàrrecs bàsics que volem fer al Consell.

El mateix pacte diu que hi ha lleis, disposicions i regulacions que no s’estan complint, però no especifica com es farà perquè ara sí que es compleixin, si no hi ha mesures coercitives o elements de control.

— S'han de fer tres coses: s’ha de regular, s’ha d’interlocutar amb el sector i s’ha de facilitar que es compleixi la normativa. Quan hi parles, veus que els comerços sovint no coneixen les normatives. Per això estem fent una campanya informativa i formació in situ. Això no impedeix, simultàniament, fer inspeccions i sancionar quan toqui.

El pacte havia de permetre fer polítiques més efectives.

— Justament. Creem les condicions per poder fer evolucionar la situació en un marc regulatori. És un pacte per poder avançar.

Justícia i salut són dos àmbits amb poca inversió i on el català, en canvi, està en estat crític. En justícia no hi ha pràcticament ni queixes ciutadanes. Es dona per perdut?

— El problema bàsic és que no hi ha prou jutges catalans i que el català no té un pes a l'hora d'entrar a la carrera judicial. És una legislació que depèn de l'Estat i, per tant, és allà on estaria molt bé que es produís el consens. És un tema molt important i sobre el qual caldria treballar-hi més, sí.

Una altra batalla que no obre el pacte és si cal reformar la Constitució.

— Aquest tema no s'ha posat damunt de la taula. Els marges legals que tenim ara mateix donen un espai amplíssim de creixement per tal de millorar la situació de la llengua catalana. Hem de treure tot el partit possible de la normativa que tenim.

El pacte inclou aspectes simbòlics com vincular la llengua i la nació, però especifica que ha de ser al marge d’opcions ideològiques i socials. S’ha de despolititzar la catalanitat?

— El terme polititzar o despolititzar és molt ambigu. ¿Vol dir gestió de la cosa pública o conflictes partidistes? Ens entendrem més bé si pensem en una societat on hi ha opcions polítiques diferents, diguem els Estats Units o França, per exemple. ¿A algú se li acut relacionar saber o no saber anglès o francès amb el fet de ser d'extrema dreta o d'extrema esquerra? No. Aspirem a fer que el català l’utilitzin normalment tots els sectors ideològics de Catalunya.

En tot cas, que parlar català et vincula a la catalanitat potser no s'havia dit tan clarament des de posicions del PSC, que havia defensat el bilingüisme.

— Són dues coses. Una és que tothom reconeix que el català està fortament vinculat a la catalanitat. ¿De debò creiem que hi pot haver integració dins de la catalanitat sense que hi hagi cap tipus de contacte amb la llengua catalana? No. Vincular-se a la llengua catalana és una forma explícita d'acostar-se a la catalanitat. L'altra cosa és si això implica que s'ha de ser monolingüe catalanoparlant? No.

Un altre aspecte simbòlic és assolir l’oficialitat del català a Europa. Com pressionarà la Generalitat perquè el 27 de maig hi hagi una votació i sigui positiva?

— Independentment del que faci el govern català, el govern espanyol té les seves geometries i sap que aconseguir l’oficialitat del català­ a les institucions europees és una aposta que li convé. D’altra banda, és evident que el govern català té una sintonia en aquest tema amb el govern espanyol i li ha expressat tantes vegades com és necessar­i la necessitat de fer tots els passos diplomàtics. No tinc dubtes que es fa tot el possible per aconseguir l’oficialitat del català.

Té la sensació de dia històric?

Tinc la sensació que avui [dimarts] és un dia important. Es visibilitza que hem canviat la manera de fer la política lingüística, més transversal, més transparent, amb un acord de país que creiem que pot revertir les tendències negatives de la llengua. Fa cinc anys la llengua no era un motiu de discussió pública, tot anava bé. Hi ha hagut un creixent interès per la llengua perquè dient les coses tal com són, sense alarmismes innecessaris però sense cofoïsmes innecessaris, és més fàcil que la ciutadania s'hi senti còmoda i representada i hi vulgui participar. Al capdavall, la lluita per la llengua és una lluita cívica. Si no ho fem realment entre tots, no ens en sortirem. Però crec que hi ha manera de sortir-se'n.