L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els pagesos que protesten també són terroristes?'

Els que s’omplen la boca d’estat de dret i del prestigi internacional d’Espanya no han resolt a Madrid durant cinc anys aquest problema i han acabat havent d’anar a Brussel·les a negociar en presència d’un mediador internacional

Així estan els nostres pantans i avui el Govern decreta l’emergència per sequera. Les reserves d’aigua continuen baixant, no plou i, segons Miquel Bernis, “les perspectives de pluja continuen sent nul·les tant a curt com a mitjà termini": "Hi pot haver un canvi de temps de cara al cap de setmana del 10 i l'11 de febrer, però el més probable és que plogui poc. Si es vol buscar alguna dosi d'optimisme, el model de previsió europeu intueix un gir de temps a la segona part del mes de febrer, amb més precipitacions”.

La sequera és molt més que la notícia del dia. És la realitat que s’imposa sense necessitat de titulars sensacionalistes. Que no plogui impacta tot i tothom, inclosa la producció d’aliments i el nostre estat d’ànim, i cal que els actors principals de la vida pública tinguin present com està la societat a la qual es dirigeixen.

Avui contemplem el paisatge després de la batalla per l’amnistia d’abans-d’ahir al Congrés.

Com veuen, Junts i el PSOE mantenen la disputa, però no trenquen ponts i es proposen salvar la llei en els quinze dies que tenen de marge. Per descomptat, el no de Junts ha deixat tocat el govern espanyol, Junts rep crítiques per totes bandes, fins al punt que l’exconseller Miquel Sàmper s’ha donat de baixa del partit perquè “la bretxa ideològica i, darrerament, de formes, no feia possible la meva continuïtat". 

El que ve a dir Junts és que cal fer la llei integral tot i el risc que el TC la declari inconstitucional. Però el PSOE vol salvar-ne la legalitat i diu allò que millor que se salvin alguns que no pas que no se salvi ningú. Aquesta pròrroga en la negociació de la llei d’amnistia se’ns farà llarga, però no perdin de vista que el PSOE i Junts tenen una gran oportunitat que els uneix, encara que per raons diferents, i saben que no poden malbaratar-la. 

Mentrestant, el PP vol que soni el concepte terrorisme.

Feijóo deia: “A Catalunya hi va haver dies d’absolut terror. I ara ja correspon als jutges tipificar aquesta mena d’actes i de conductes. El que és evident és que el que va passar a Catalunya és pur terror i feixisme, perquè la gent no podia sortir al carrer. Perquè la gent no podia agafar el tren, l'avió, el cotxe, perquè la gent tenia por i no sortia de casa seva”.

És fastigós que el cap d’un partit al qual el terrorisme ha matat gent insulti la memòria dels assassinats i de tots els que van sortir a protestar el 2019. Perquè, aleshores, aquests pagesos francesos que es manifesten a Brussel·les també són feixistes i terroristes? Però si la Fiscalia de l’Audiència Nacional no veu terrorisme en el Tsunami. Com es nota que Feijóo està nerviós per si a Galícia l’esquerra suma i aparta el PP de la Xunta. 

Esclar, el PP surt a defensar els jutges (que li són afins ideològicament) que retorcen els fets fins a la mentida, però oblida una altra trista realitat. Mirin aquestes imatges.

Brussel·les: el comissari de Justícia europeu, entre el ministre de Justícia espanyol, Bolaños, i el negociador del PP, González Pons, perquè fa cinc anys que el PP i el PSOE no es posen d’acord per renovar el CGPJ, que té el mandat caducat. I tot perquè el PP vol assegurar-se continuar controlant la justícia per la porta del darrere, aprofitant que una majoria de jutges és conservadora i, per tant, es brinda amb entusiasme a carregar-se la llei d’amnistia. Els que s’omplen la boca d’estat de dret i del prestigi internacional d’Espanya no han resolt a Madrid durant cinc anys aquest problema i han acabat havent d’anar a Brussel·les a negociar en presència d’un mediador internacional.

Bon dia.

stats