L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El Procés s’ha acabat, Pedro Sánchez? Pregunta-ho als jutges'

Com diria Pep Guardiola, Sánchez és el 'puto amo' de la tàctica, s’ha passejat per Barcelona i per la política catalana aquesta setmana. A sobre, ens hem de sentir dir que el Procés s’ha acabat, quan els tribunals no fan més que alimentar el conflicte

3 min

Tot el que ha succeït entre Esquerra i Junts i amb la reunió amb Pedro Sánchez a Barcelona és com si hagués passat una tempesta com la de les Cases d’Alcanar i avui estiguéssim fent control de danys, a veure quants cotxes s’ha emportat la rierada.

Primera constatació: el Govern s’ha salvat, i per una bona temporada. Ho volen el president Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez. Aragonès es va reunir ahir amb el vicepresident Puigneró i Jordi Sànchez ha dit aquest matí a Catalunya Ràdio que no tensionaran el Govern per la taula. Encara que no s’hi asseguin mai, perquè diu que no pensen canviar els noms que van proposar. Jordi Sànchez ha dit aquest matí: “Junts per Catalunya no ha estat deslleial amb el president de la Generalitat, i tampoc acusaré de deslleials els meus socis de govern, perquè si ho fes hauria de marxar del Govern”.

Per què el Govern aguantarà aquesta tempesta i les que vinguin? Perquè ni Esquerra ni Junts no tenen alternativa. Esquerra en tindria una d’aritmètica, que és el PSC més els Comuns, però si fa això li deixa en safata la victòria a Junts a les pròximes eleccions, i no és amb el PSC que vol pactar sinó amb el PSOE a Madrid. I Junts ve del PDECat, que ve de CDC, és a dir, una formació amb cultura de govern i de poder que no es pot permetre tenir centenars de càrrecs a l'oposició sense feina. Ja els deia ahir que l’interès mou la política. També els principis, i Pere Aragonès i Jordi Sànchez són dos independentistes i dues persones responsables, que van jugar-se-la, personalment, pactant a soles la formació del Govern in extremis. A la primera gran dificultat no abandonaran el vaixell.

La segona constatació va en la línia del que ens han sentit a dir aquí: Pedro Sánchez creu que ja va fer prou amb els indults. Ara, a sobre, ve a Barcelona i el New York Times diu que és ell qui encarrila el conflicte. I es permet de tenir temps de fer-se la foto amb Illa mentre els ministres i els consellers estaven reunits a la taula de diàleg. Ha vist el Govern dividir-se. S’ha permès dir que retira la proposta d'ampliació de l’aeroport. Com diria Pep Guardiola, Sánchez és el puto amo de la tàctica, dels temps polítics. Per això, ahir, el ministre de la presidència, Félix Bolaños, va dir que el Procés s’està acabant, i avui a El País expliquen des de Madrid que una de les persones que van preparar la taula va comentar: “Vam arribar-hi molt pitjor del que teníem previst i en vam sortir molt millor que no esperàvem”.

Pedro Sánchez i Pere Aragonès, el PSOE i Esquerra, acaben de protagonitzar un moviment polític de fons. Des d’aquest punt de vista, ha estat una setmana important que fa entrar el Procés en una altra pàgina que bàsicament escriuran socialistes i republicans. Esquerra té ara un paper difícil: demostrar que la seva estratègia no només és bona per al partit sinó per a l’objectiu, que és la independència. O sigui, que quedi clar que el Procés no s’ha acabat, com diuen a la Moncloa. Pedro Sánchez s’ha passejat per Barcelona i per la política catalana aquesta setmana. A sobre, ens hem de sentir dir que el Procés s’ha acabat, quan els tribunals no fan més que alimentar el conflicte. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats