L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Prostíbuls i assetjaments per acabar l'any al Congrés'

Aquest matí hi ha hagut l'última sessió de control de l’any al govern de Pedro Sánchez i Feijóo ha atacat durament pel cas Salazar. Com que els escàndols al voltant de Sánchez creixen a notable velocitat, refresco els antecedents: Paco Salazar era un home de confiança de Sánchez, el va ajudar a les primàries socialistes a Andalusia, se’l va endur a la Moncloa, va estar a les llistes per ser secretari d’organització del PSOE, però no va ascendir perquè van sorgir denúncies de treballadores del partit segons les quals Salazar havia assetjat sexualment algunes companyes. Les denúncies van ser desades al calaix fins que han tornat a aparèixer i han obligat el PSOE a demanar perdó. És clar, si a un partit que ja té un exministre a la presó que freqüentava prostíbuls, li sumem que faltaven les denúncies per assetjament sexual d’un home pròxim a Sánchez, el feminisme de Sánchez queda en entredit. Per això, Feijóo se li ha llançat al coll aquest matí:

“Vostè ho ha consentit tot, comissions milionàries, pisos per a amants pagats amb pressupostos de l’Estat, llocs per a porters de discoteca i silenci. Silenci a la Moncloa per a qui assetja les companyes. Miri, vostè ha passat de «Germana, jo sí que et crec» a «Calladeta estàs més guapa». Pel que hem vist, la lliçó de feminisme la devien explicar a vostè als prostíbuls. Aquests que no li consta si van finançar les seves primàries. El problema és vostè. I ara també ho saben les dones del seu partit. El feminisme no es predica, senyor Sánchez; es practica. Comprenc que riguin perquè vostès ni el practiquen ni el prediquen”.

Sánchez li ha contestat que no rebrà cap lliçó de feminisme d’algú que va amb Vox, però només és una sortida dialèctica. La veritat profunda és que, al PSOE, brandar la bandera feminista no l’immunitza davant els casos d’assetjament. Part de l’entorn més visible de Sánchez no ha tingut res d’exemplar. I la seva ignorància, voluntària o no, tampoc. 

Mentrestant, ja sabem què diu la condemna al fiscal general de l'Estat: que no hi ha “explicació alternativa” a la culpabilitat del fiscal general. És una condemna per indicis, que és possible fer-la, però per uns indicis febles (tan febles que hi havia dos vots particulars en contra, que no consideren que el fiscal fos el filtrador) i que fan que la sentència digui que “l’acusat, o una persona del seu entorn, va lliurar el correu electrònic”. O sigui que al fiscal no li han aplicat allò d'“en cas de dubte, a favor de l’acusat”, sinó: en cas de dubte, a favor d’Ayuso i contra Sánchez. El fiscal va sortir condemnat de casa. Aquest és el nivell de l’alta justícia espanyola. 

Bon dia.