L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La resistència de Sánchez arriba al límit'

Ha tornat a passar una cosa que no havia passat mai, que és que un diputat en exercici entri a la presó.

Ahir el jutge va ordenar l’empresonament incondicional de l’exministre i exsecretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos. Abans de perdre la llibertat, Ábalos va anar pels mitjans a malparlar de la dona del president Sánchez. Llegeixo aquest matí que Ábalos dormirà a la mateixa cel·la que Koldo, el seu ajudant. Ja els hi deia ahir: això és un femer que embruta molt de prop Pedro Sánchez, i aquí els socialistes no poden dir que això és lawfare: perquè Sánchez deixés caure Cerdán i Ábalos hi havia alguna cosa més que indicis que s’havien untat els dits.

El cop per al govern espanyol és molt gran. Sort en té Sánchez que cap dels altres grups parlamentaris vol votar Feijóo com a president en una moció de censura. Això és el que manté el govern espanyol i el fa pensar que pot resistir fins al 2027. Perquè, per si tot això fos poc, ahir va quedar definitivament clar que no hi haurà pressupostos generals de l’Estat per al 2026 i que anirem a una altra pròrroga pressupostària.

Ahir es votaven els objectius de dèficit al Congrés, pas previ per portar-hi després els comptes, i el PP, Vox i Junts hi van votar en contra, Podem es va abstenir i una diputada de Compromís també va votar-hi en contra. Que d’aquestes votacions depengui que els diners circulin més ràpidament cap als ciutadans en forma de pressupostos no és la prioritat dels partits que hi han votat en contra. Abans que això hi ha el compliment dels acords, el recordatori que no van investir Sánchez president perquè després fes el que volgués. Tot plegat, un desastre. Un desastre amb notícies com aquesta:

A Catalunya hi ha 1,4 milions de treballadors pobres. Diu Càritas que una criatura nascuda amb greus problemes socials fàcilment serà un adult amb els mateixos problemes, però que ara ja hi ha adults criats en famílies més o menys benestants que comencen a caure en la pobresa. 

I acabo. Ahir al vespre vam celebrar els 15 anys de l’ARA en una festa al Palau de la Música Catalana. Va ser una vetllada extraordinària que els recomano que vegin a la nostra web, perquè va tenir moments com l'aparició de la Graciela, la nena asseguda a la falda del doctor Broggi a la primera portada, que ja té 15 anys i estudia quart d’ESO; les paraules del primer Premi Internacional de l’ARA, Theodor Kallifatides; la salutació de Juan Carlos Unzué; els guardonats amb els premis Tatiana Sisquella, Ignasi Pujol i Carles Capdevila, o les reflexions en directe d’Albert Om, Mònica Planas, Xavier Bosch, Empar Moliner, Carme Colomina o Toni Soler, que comparant la Catalunya del 2010 amb la del 2025 va dir: "Fa quinze anys hi havia moltes expectatives, ara també, però veig moltes pors. I per combatre-les cal un bon periodisme".

Bon dia.