Com afecta l'empresonament d'Ábalos la majoria de Pedro Sánchez al Congrés?

L'exministre de Transports pot mantenir l'acta, però quedarà suspès com a diputat, sense sou ni dret a vot

José Luis Ábalos al passadís del Congrés la setmana passada
27/11/2025
3 min

MadridJa fa més d'un any i mig que José Luis Ábalos no forma part del PSOE i va fer el salt al grup mixt com a independent. Tanmateix, tot aquest temps l'exministre de Transports ha estat un vot que Pedro Sánchez ha tingut garantit al Congrés –quan assistia als plens, que no ha estat sempre–, a diferència del d'altres aliats de la majoria de la investidura. Amb l'entrada a la presó d'Ábalos, la precarietat parlamentària del president del govern espanyol, que aquest dijous ha patit un nou sotrac amb el descarrilament dels objectius de dèficit i deute, s'accentua encara una mica més. Tot i estar empresonat, l'exministre de Transports podrà mantenir l'acta de diputat. Ara bé, quedarà suspès com a parlamentari. És el que preveu el Congrés, que segons fonts parlamentàries ja s'ha posat en contacte amb el Suprem perquè li "certifiqui la decisió" a fi "d'iniciar el tràmit per a l'acord de Mesa de suspensió segons l'article 21.2 del reglament". Amb aquest moviment la cambra baixa fa un pas sense precedents: és el primer cop que un diputat en actiu és enviat a la presó.

L'esmentat article preveu la suspensió "quan, concedida per la cambra l'autorització objecte d'un suplicatori i ferma la interlocutòria de processament, es trobessin en situació de presó preventiva i mentre duri". En el cas d'Ábalos, el processament encara no és ferm perquè hi ha un recurs pendent, però les mateixes fonts argumenten que se li pot aplicar igualment perquè es tracta d'un procediment abreujat. Què implica la suspensió? El govern de Sánchez perd un vot, ja que Ábalos mantindrà la condició de diputat encara que no podrà votar. Amb la seva absència, l'abstenció de Junts farà naufragar les votacions que fins ara se salvaven (com va passar amb la pròrroga de les nuclears) per un únic de diferència. Amb la suspensió, Ábalos tampoc podrà cobrar el sou de parlamentari. Aquesta situació durarà el temps que estigui en presó preventiva. Si el Tribunal Suprem revisés la mesura cautelar i el tornés a deixar en llibertat, Ábalos tornaria a recuperar el sou i el vot. Mentrestant, però, no podrà participar de les votacions –tampoc telemàticament, i no podrà delegar el vot–, presentar iniciatives ni percebre la nòmina de diputat.

Si renunciés a l'escó un cop el Suprem l'ha enviat a la presó, aquest escó tornaria a mans del PSOE. La següent persona a la llista del 23-J per València agafaria el seu lloc, la qual cosa implicaria que els socialistes tornarien a tenir 121 diputats al seu grup parlamentari. Fonts de la cúpula del PSOE afirmen que no han demanat a l'exministre que deixi l'acta si va a la presó i asseguren que ningú del partit s'hi ha posat en contacte. "Ell és el responsable de la seva acta, és seva", sostenen. El PSOE es desmarca d'Ábalos i defensa que va actuar amb contundència des del primer moment –li va obrir un expedient d'expulsió tan bon punt va sortir a la llum el presumpte cas de corrupció de contractes de mascaretes–. Les mateixes fonts expliquen que en cas que decidís per si sol deixar l'acta ho podria fer de manera telemàtica des de la presó.

La rebaixa de la majoria absoluta

Una altra pregunta que s'obre és què passa amb la majoria absoluta al Congrés. La mesa té sobre la taula la decisió de mantenir-la tal com està, en 176 diputats –la meitat més u dels 350 diputats–, o bé rebaixar-la comptant que siguin 349 diputats (sense Ábalos) per situar-la en 175. Això podria facilitar la situació de Sánchez en votacions de lleis orgàniques que requereixen majoria absoluta, però no li serviria de res en altres votacions que només requereixen majoria simple. Fonts de la presidència del Congrés afirmen que es mantindrà tal com està i que ni tan sols es demanarà un informe als lletrats per valorar-ho. Quan la cambra baixa estava presidida per Meritxell Batet i es va plantejar el mateix dilema amb els líders independentistes –Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez van ser elegits el 2019 mentre estaven en presó preventiva–, la mesa va deixar la majoria en 350 i va rebutjar rebaixar-la a 346, fent cas a un informe dels lletrats.

stats