L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rodalies té remei?'
Que el traspàs a Rodalies de Catalunya sigui tram a tram, i que el servei quedi en mans d’una empresa mixta, ja explica que l'instrument que s’ha pactat és complicat
Ja saben que tot català porta a dins un lingüista, un historiador, un economista expert en balances fiscals i gestió de tributs, un expert en dret constitucional i amb especialitat en dret penal i, des de fa alguns anys, també un enginyer de camins que sàpiga de trens. El mal servei de Rodalies ens ha fet a tots especialistes en catenàries, freqüències de pas, vagons i estacions. Doncs bé, aquesta especialitat és la que ara tindrà més futur.
En efecte, els parlo del traspàs de Rodalies a la Generalitat, un procés que fa catorze anys que dura perquè el 2009 l’Estat i la Generalitat ja van acordar el traspàs d'horaris i tarifes. El servei no ha parat d’empitjorar perquè l’Estat no hi ha invertit el que Rodalies necessita per donar un servei digne als 108 milions de passatgers que transporta cada any a Catalunya.
Ara, arran del pacte PSOE-ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, s'ha presentat el que seria el segon capítol del traspàs començat (és un dir) l’any 2009. Fa uns dies, el Govern va anunciar la creació d'una empresa de titularitat pública anomenada Rodalies de Catalunya que en un futur –no es fixa una data– aspira a ser l'actual Renfe a Catalunya. Aquesta empresa tindrà una representació "paritària" entre Renfe i el Govern, tot i que el Govern hi té "vot de qualitat" a través del president, i per a les decisions "estratègiques" caldrà una "majoria qualificada".
De l’acord en queden fora les línies que serveixen per transportar mercaderies, perquè són "infraestructures d'interès estatal": connecten amb França i amb altres comunitats autònomes. Aleshores, què s’ha traspassat? L'acord inclou, "com a mínim, la línia del Maresme de la R1, la línia Papiol-l'Hospitalet-Vic-Puigcerdà de la R3 i la línia Sant Vicenç de Calders de la R2". Això no es pot confondre amb tota una línia, sinó que es negociaran els "trams" d'infraestructures que es traspassaran i que es definiran en un document final. O sigui, no és el traspàs de la sanitat, per exemple, que un dia depenia del ministeri i l’endemà de la Generalitat. Això anirà tram a tram i en el marc d'una empresa mixta Estat-Generalitat.
Ahir el president Pere Aragonès va prendre la iniciativa que li correspon i va nomenar el comissionat per al traspàs. Serà l'enginyer Pere Macias, que ja dirigia el pla d’inversions 2020-2030 al final del qual (encara no som ni a la meitat) Catalunya hauria de tenir un servei de Rodalies digne.
Que el traspàs a Rodalies de Catalunya sigui tram a tram, i que el servei quedi en mans d’una empresa mixta, ja explica que l'instrument que s’ha pactat és complicat. Si n’és, de complicat, que tots els sindicats de Renfe i els d’Adif (la gestora de les infraestructures ferroviàries) van convocar una vaga de cinc dies que havia de començar avui, una vaga preventiva per no perdre condicions laborals quan passessin a dependre de la Generalitat. I, de fet, ahir el servei va tornar a ser tan desastrós, sense cap causa aparent, que només es pot concloure que la vaga ja havia començat (i, per cert, com que la van desconvocar al vespre i es veu que no ha donat temps a reprogramar els serveis, aquest matí hi havia retards en totes les distàncies...).
Però, al final, per què no hi ha vaga avui? Doncs perquè ahir al vespre el nou ministre de Transports, Óscar Puente, va donar garanties als sindicats “d’integritat del grup Renfe i Adif, que mantenen les plantilles i l’operació”. Aleshores, com es pot crear una empresa nova si els treballadors continuaran treballant per a l’empresa antiga? (o les empreses antigues, Renfe i Adif). No ho dubtin: Renfe i Adif, com Aena, són un estat dins l’Estat i les resistències al canvi amb què toparà Macias seran molt grans. Això, sense comptar la cosa més important perquè un servei ferroviari funcioni: que cada any s’hi inverteixi, que no s’endarrereixi. Si la Generalitat no es vol veure novament burlada i, sobretot, si es posa per davant el bon servei (que és l’únic que hauria de comptar), ja cal que Pere Macias i Pere Aragonès estiguin a sobre d’una negociació, primer, i d’una gestió, després, per posar fi a la vergonya d'haver-nos acostumat que Rodalies sigui sinònim de mal servei malgrat que no parlem d’enviar un coet a Mart, precisament.
Bon dia.
