L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez o com guanyar temps a Catalunya'

Per entendre què significa per a Catalunya la crisi de govern que ha fet Pedro Sánchez aquest cap de setmana, cal entendre primer Sánchez mateix. 

Primer, Sánchez té 49 anys i un agut sentit del ritme polític que vivim avui en dia: un ritme ràpid, mediàtic, en què el que compta són els impactes emocionals més que no pas els resultats, i per això quan les enquestes li diuen sostingudament que ara mateix les eleccions les guanyaria el PP, fa canvis en el nucli dur del seu govern: fora Carmen Calvo, fora Ábalos, gent d’un altre temps i, per tant, d’un altre ritme. 

Segon, Sánchez és un supervivent. La seva autobiografia es titula Manual de resistència. I recordin la seqüència: es nega a facilitar la investidura de Rajoy, plega com a secretari general del PSOE i s'enfronta a Susana Díaz. A la presidenta d’Andalusia li fan costat Felipe, Guerra, Rubalcaba, Zapatero... tot l’aparell de tota la vida. Sánchez derrota Díaz i, per tant, tot l’aparell, i avui ell és president i ella és a l’oposició, ha perdut el control del PSOE a Andalusia i ha acabat havent de dir que sí a anar de senadora a Madrid.

Sánchez va equivocar-se quan va fer cas al seu assessor Iván Redondo i va dir que ell no dormiria tranquil amb Pablo Iglesias al govern i va repetir les eleccions. Va guanyar pel pèls i va pactar amb Iglesias en qüestió d'hores. Sánchez va dir que els presos polítics havien de complir les penes de presó íntegrament i que portaria detingut a Espanya el president Puigdemont. Era quan aspirava a pactar amb Ciutadans. Ha acabat pactant amb Esquerra i ha acabat concedint els indults. I aquest cap de setmana ha fet fora Iván Redondo. Ara està esperant els 140.000 milions d’euros de la UE per salvar una economia amb molt d’atur i salaris baixos. La ideologia de Sánchez és la resistència. I a les envistes de les eleccions espanyoles del 2023 ara està preparant una remodelació del PSOE, amb entrada de la gent de la seva generació.

El cas és que, avui, els nous ministres prenen possessió i demà ja seuran a la Moncloa al primer consell de ministres. I què es trobarà el nou govern sobre la taula? La carpeta catalana, esclar. Miquel Iceta continua al govern però a Cultura, que és matèria que desperta especial sensibilitat. L'haurà de demostrar a la Fira de Frankfurt de l’any que ve, on Espanya serà el país convidat.  

I el PSC ha situat una de les seves alcaldesses del Baix Llobregat al capdavant de Transports, una cartera clau en els assumptes que s’hauran de tractar a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat: ampliació de l'aeroport, canvi de model de peatges, limitació dels preus del lloguer o l’eterna reivindicació de Rodalies. Aquí tenen un perfil de Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà. Raquel Sánchez Jiménez és advocada i alcaldessa de Gavà des del febrer del 2014. 

Ahir li van preguntar al president Aragonès per l’impacte dels canvis a la taula de diàleg i va dir que el que importa és el què i no el qui. Bé, les persones ja marquen un to, però de moment és veritat que per més que hagi canviat el govern no han canviat les condicions, i les condicions són que Sánchez governa amb coalició amb Podem, que està pel diàleg, i que necessita Esquerra per aprovar els pressupostos de l'any que ve. Si s’entén amb Podem i Esquerra, té molts números per acabar la legislatura. O sigui que al setembre hi haurà reunió de la taula de diàleg, encara que un dels que l’havia de preparar era Iván Redondo, que ha estat foragitat. No hi fa res, segur que el nou home fort de la Moncloa, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, sap que això hauria d’anar com una seda. Una altra cosa és el resultat d’aquesta taula. 

Perquè en aplicació que Sánchez sobreviu perquè resisteix, és clar que Sánchez vol guanyar temps a Catalunya per acabar oferint la coneguda barreja de finançament, infraestructures i una mica de blindatge, en forma de nou Estatut o del que sigui. Això mentre Sánchez tingui necessitat de negociar amb l'independentisme. Si quan arriba el 2023 són uns companys de viatge massa incòmodes per a les enquestes,  Sánchez tornarà a obrir el seu manual de supervivència. Que Miquel Iceta i Raquel Sánchez hi facin més que nosaltres.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.