BarcelonaA l’hora de fer una anàlisi política, unes eleccions tenen un gran avantatge, i és que ofereixen un munt de dades que, a més a més, es poden comparar amb les d’anys anteriors. En aquest sentit, si tenen cinc minuts, no es perdin en versió web i versió paper l’anàlisi que de les dades de Catalunya fa el doctor Jordi Muñoz, politòleg de la Universitat de Barcelona.
Hi llegiran que hi ha patrons que es mantenen constants, per exemple, que els resultats a Catalunya són diferents en funció de si són de les eleccions al Parlament, de les municipals o de les generals.
Pel que fa al guanyador, En Comú Podem, veuran que l’espai dels ‘comuns’ es consolida com a primera força a les eleccions generals i pren el relleu del PSC. El sobiranisme manté la seva pauta habitual de treure més mals resultats que a les eleccions al Parlament. I, irònicament, a Ciutadans li passa el mateix. S’ha consolidat com un partit especialitzat en les eleccions catalanes.
El cas de Convergència és molt interessant, perquè va treure els mateixos diputats que al desembre, però va perdre més de 80.000 vots, s’ha quedat a 20.000 vots del PP. El PP, a Barcelona va guanyar a cinc barris –no a cinc districtes, a cinc barris–. Va guanyar a les Corts i va quedar segon per molt poc a Sarrià-Sant Gervasi, darrere de Convergència.
I CDC es queda a més distància d’Esquerra que al desembre: al desembre ERC va treure 34.000 vots més que CDC, ara els republicans li treuen a CDC vora 150.000 vots. Però no és que el que perdi CDC ho guanyi Esquerra, i probablement el fet que la CUP no es presenti a les espanyoles explica part del creixement d’Esquerra. Els republicans han guanyat en 474 municipis; Convergència, en 268.
I al costat d’aquest mapa, el mapa d’Espanya. A Madrid, passada la ressaca de la nit electoral, Rajoy s’enfronta al pitjor que sap fer ell i el PP: negociar. El PP sap que si vol governar ha de cedir davant Ciutadans i els socialistes. I alhora, aquests dos partits saben que l’opció de donar suport als populars a canvi de fer dimitir Rajoy ha quedat més lluny després dels resultats del diumenge. Les primeres 24 hores postelectorals han passat enmig de les rigideses conegudes.
En tot cas, i pel que fa a Catalunya, la situació és que el referèndum pactat amb l’Estat, si tenia alguna possibilitat de la mà de Podem, ha passat a ser impossible a curt termini amb un govern del PP. I per tirar per la via unilateral, ja sabem els problemes interns que té la majoria absoluta per la independència: no va poder aprovar uns pressupostos i està pendent de la qüestió de confiança del setembre del president Puigdemont. En aquest sentit, ¿és possible alguna unitat d’acció entre l’independentisme i els ‘comuns’ de Colau? Les primeres 24 hores també han passat entre les rigideses conegudes. Ahir, en Comú Podem deia allò de manual, l’adversari és Convergència, buscant la divisió entre Junts pel Sí. I Convergència es llança ara a la seva refundació. De moment són dies de preguntes. El que és segur és que les respostes hauran de venir de la iniciativa que caldrà prendre, un cop més, a Catalunya, entre l’espai independentista i els favorables al referèndum.
