Comença l'estiu: tot el que cal saber del dia més llarg de l'any en 5 claus

Barcelona1. Què és el solstici d'estiu?

Aquest migdia, a les 12 i 51 minuts, arriba l'estiu astronòmic. El solstici d'estiu és el moment en el qual el sol es troba a més altura sobre l'horitzó. Avui, justament, els raigs solars arriben perpendiculars –fan un angle de 90 graus– al tròpic de Càncer, situat a 23,5 graus de latitud nord, una mica per sota de la latitud de les illes Canàries.

Aquest dissabte els raigs solars fan un angle màxim de 76 graus a Sevilla, de 72 graus a Barcelona, 62 graus a Londres, 53 graus a Hèlsinki o de 44 graus a Tromso (Noruega). El dia del solstici d'estiu, en definitiva, és el dia que projectem l'ombra més curta de tot l'any.

2. A què es deuen les estacions de l'any?

Les estacions de l'any no es deuen al fet que el Sol estigui més o menys lluny de la Terra, sinó al fet que la Terra està inclinada, i que a més es mou al voltant del Sol al llarg de l'any.

La inclinació de l'eix de rotació de la Terra és de 23,5 graus respecte del pla definit per la trajectòria de la Terra al voltant del Sol. Aquests dos factors impliquen que, a l'estiu, l'hemisferi nord quedi més encarat o exposat als raigs solars que l'hemisferi sud, i que per tant rebi més energia. A l'hivern passa justament el contrari, és l'hemisferi austral el que queda encarat cap a sol.

Si l'eix de la Terra no estigués inclinat no hi hauria estacions. El sol sempre arribaria directament a l'equador i estaria a la mateixa altura a una latitud determinada.

3. Per què pica més que mai avui el sol?

Si els raigs arriben més directament, la radiació solar es reparteix aleshores en una superfície més petita, per tant escalfa molt més que no pas si els raigs arriben més inclinats, com passa a l'hivern, que la superfície on es reparteix la mateixa energia és molt més gran, i per tant aquesta rep menys energia per unitat d'àrea.

L'aportació d'energia avui, així doncs, és màxima. És, de fet, el dia de l'any que els raigs solars arriben de forma més directa i per tant el dia en el qual ens podem cremar més de tot l'any.

4. El dia més llarg de l'any i la nit més curta

Avui també és el dia més llarg de l'any pel que fa a hores de llum a l'hemisferi nord, i la nit més curta, que no és la de Sant Joan com tradicionalment es diu.

A Barcelona la duració del dia serà de 15 hores i 10 minuts. A causa de la inclinació de l'eix de la Terra, a més latitud més d'hora es fa de dia, i més tard es pon el sol. Així, aquest dissabte, a Londres tenen un total de 16 hores i 38 minuts de llum solar, a Hèlsinki de 18 hores i 56 minuts, i a Tromso, gairebé a 70 graus de latitud, el sol no es pondrà en tot el dia.

El cercle polar àrtic, ubicat a 66,5ºC de latitud nord, determina les zones en les quals es reben 24 hores de llum solar.

A partir de demà el sol anirà perdent altura sobre l'horitzó. Els dies es començaran a escurçar a l'hemisferi boreal, i l'aportació d'energia anirà minvant de forma gradual fins al solstici d'hivern, que serà el dia que el sol estarà més baix de tot l'any.

5. Com s'entreveu aquest estiu pel que fa al temps?

Ahir l'Agència Espanyola de Meteorologia va fer públics els seus pronòstics, basats en els del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini. Indiquen que és probable que tant a Catalunya com al País Valencià i a les Balears aquest estiu sigui més calorós del que és habitual i apunten cap a la normalitat pel que fa a les precipitacions.

L'agència nord-americana NOAA, en canvi, entreveu un panorama de molta normalitat pel que fa a les temperatures dels pròxims mesos, i en canvi mostra possibilitats que l'estiu comenci amb alguns ruixats més del que seria normal, sobretot al Pirineu i a l'oest.

En qualsevol cas, cal recordar un cop més que s'han d'agafar aquests pronòstics amb pinces, i el fet que no coincideixin entre ells encara dóna més motius per fer-ho.