Europa marxa del G-20 sense diners per al fons de rescat
Els països del G-20 només participaran en el fons de rescat europeu si és a través de l'FMI. La cimera de Canes acaba amb el compromís de la UE de posar en marxa el pla anticrisi bloquejat per Grècia.
Enviada especial a CanesEls països de l'euro van marxar ahir de Canes (França) amb les mans buides. La cimera del G-20 que s'ha celebrat durant dos dies a la ciutat costanera francesa era una bona oportunitat per a l'eurozona per trobar inversors per ampliar el nou fons de rescat europeu. Els socis de la moneda única, però, no han arrencat cap compromís. Països emergents com la Xina o el Brasil són candidats potencials a contribuir econòmicament en el Fons Europeu d'Estabilització Financera (EFSF), convertit ara en un fons que busca inversió estrangera per arribar a disposar d'un bilió d'euros.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va reconèixer que "gairebé cap país" del G-20 s'ha compromès a participar en el fons de rescat europeu. La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va afegir més incertesa sobre la capacitat d'Europa d'ampliar fins a un bilió d'euros l'EFSF en assegurar que els països BRIC (El Brasil, Rússia, l'Índia i Sud-àfrica) només participaran en el mecanisme europeu a través del Fons Monetari Internacional (FMI).
Els països rics i els emergents veuen la Unió Europea com el pitjor alumne de la classe i en aquesta cimera li han demanat que es posi les piles urgentment per solucionar els problemes de l'euro, especialment la crisi grega, tema que ha copsat tota l'atenció dels líders mundials. "Les tensions en els mercats financers s'han accentuat, essencialment pels riscos lligats als deutes sobirans a Europa", diu el text de conclusions de la reunió.
L'eurozona ha de definir en els dies o setmanes vinents com funcionaran els nous usos del fons de rescat i com es multiplicarà la seva capacitat, un dels principals maldecaps que tenen ara els socis de l'euro. De fet, el G-20 ha avalat el pla anticrisi europeu i ha demanat a la UE que posi en marxa "tan aviat com sigui possible" la nova arquitectura del fons.
El president dels Estats Units, Barack Obama, creu que la solució de la crisi europea passa per llançar un missatge clar als mercats sobre el compromís de l'eurozona de resoldre els problemes i protegir la moneda única. "Bona part de la crisi és psicològica. Si s'envia aquest missatge, es frenarà la crisi", va assegurar Obama. El president nord-americà va criticar la complexitat institucional de la UE, que fa "complicada" la coordinació entre els socis europeus, però es va mostrar convençut de la capacitat de la UE per sortir de la crisi.
Al seu torn, els països de l'euro es van comprometre a resoldre aviat els problemes de deute. Brussel·les està pendent que el país hel·lè resolgui la crisi política per poder fer els deures. Malgrat que el pla anticrisi europeu és a la corda fluixa per l'actitud del primer ministre grec, Iorgos Papandreu, el president de França i amfitrió de la reunió, Nicolas Sarkozy, va assegurar que Europa "ha donat una resposta creïble" a la crisi.
Després de dos dies de discussions, la sensació és que s'han fet pocs avenços. Tanmateix, el G-20 reconeix que l'economia està tan globalitzada que tots els països remen en la mateixa direcció i s'ha aprovat una estratègia per rellançar el creixement econòmic mundial i la creació de llocs de treball. Aquests són els acords del G-20 més rellevants.
Creixement econòmic
Els països sense problemes estimularan la demanda
Els governs del G-20 amb els comptes públics sanejats -és el cas d'Alemanya, la Xina o el Canadà- es comprometen a impulsar mesures que incentivin la demanda interna com a fórmula per rellançar el creixement mundial. El pla d'acció aprovat ahir fa referència explícita a Alemanya, el soci europeu que es resisteix a abandonar la via de l'austeritat malgrat la seva situació econòmica relativament còmoda.
Devaluació de divises
Els emergents han de mantenir
la cotització de la seva divisa
En les conclusions de la cimera, el G-20 demana als països emergents, especialment a la Xina, que evitin les devaluacions de moneda competitives, que afavoreixen les exportacions dels emergents però castiguen les exportacions de la resta d'estats del món.
Bancs sistèmics
La recapitalització dels 29 grans bancs europeus
El Consell d'Estabilitat Financera, un instrument creat pel G-20 per supervisar l'activitat bancària, ha fet pública la llista dels 29 bancs sistèmics, els considerats més importants -per la seva dimensió- per a l'estabilitat financera. Només n'hi ha un d'espanyol, el Banco Santander. El Consell demana a les 29 entitats financeres que es recapitalitzin fins a aconseguir el 9% del capital de màxima qualitat, i en un termini que finalitzarà el juny vinent.
Reforç de l'FMI
El G-20 acorda ampliar
la capacitat d'aquest organisme
Semblava que els països rics i els emergents no es posaven d'acord a l'hora de reforçar l'FMI, però ahir finalment van acordar dotar el fons amb els recursos "que siguin necessaris". Tanmateix, els governs no van acordar la quantitat final perquè no van aconseguir posar-se d'acord. Els emergents reclamen aportar més diners a canvi de tenir més pes en les decisions de l'organisme financer internacional. La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, va sortir de la cimera molt satisfeta.
