NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Crònica 16/01/2012

El Govern retarda l'obligatorietat d'etiquetar en català prevista a la llei

La llei del codi de consum garanteix que els productes estiguin etiquetats com a mínim en català. Fa un any que és exigible però el Govern vol evitar les sancions i aplicar-la des de la negociació.

Roger Tugas
2 min
UNA IMATGE QUE HAURIA DE SER NORMAL I ENCARA ÉS UNA EXCEPCIÓ ALS SUPERMERCATS
 Tots els productes, béns i serveis haurien de presentar la informació necessària per al consum, l'ús o el maneig com a mínim en català -com els de la foto- des de fa gairebé mig any, segons la llei vigent. De fet, el règim sancionador per garantir-ho és clar i contundent. En els últims anys s'ha avançat en aquest àmbit però la normaliat plena encara és lluny.

BARCELONAUna de les lleis que va aprovar el segon tripartit cap al final del mandat era la del codi de consum. Aquesta norma, a banda de dotar de més protecció i drets els consumidors, garantia poder disposar en català de "les informacions necessàries per al consum, l'ús i el maneig adequats dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat". A la pràctica, doncs, implicava que qualsevol ciutadà hauria de poder trobar etiquetat en català qualsevol producte que comprés en un supermercat o un altre establiment. La llei, a més, marcava sancions en cas d'incompliment i facultava l'Agència Catalana del Consum (ACC) per fer-la complir. Fa gairebé un any, el 23 de gener, ja era de compliment obligat per a grans empreses, i fa uns sis mesos, el 23 de juliol, per a la resta. A hores d'ara, però, una passejada per qualsevol supermercat evidencia que la realitat queda molt lluny del compliment de la llei.

I és que el Govern prefereix el "diàleg", encara que impliqui retardar el compliment de la norma. És la mateixa filosofia que va mostrar al setembre el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb la llei del cinema, que de moment no es compleix plenament però que ha servit per establir un compromís d'increment de la quota de pantalla en català amb l'acord de distribuïdors i exhibidors, o amb el decret pel qual els professors universitaris han de saber català, vigent des del març. Així, segons fonts del departament d'Empresa, la voluntat és fer complir la llei del codi de consum, tot i que sense pressa ni conflictes.

Durant els últims mesos els responsables de l'ACC no han estat de braços plegats i expliquen que s'han reunit i han fet gestions amb patronals, grans empreses, pimes i organitzacions sectorials per saber quins marges tenen per complir la normativa i instar a incrementar l'etiquetatge en català de manera pactada i evitant les sancions. La situació actual de crisi i de dificultats empresarials és un dels motius esgrimits pel departament per evitar collar-les més amb unes multes que poden ballar des dels 3.000 fins al milió d'euros.

Tanmateix, l'impulsor de la llei i anterior director de l'ACC, Jordi Anguera, ho veu diferent i afirma que en realitat "no hi ha voluntat d'aplicar-la". Afirma en aquesta línia que l'ACC ni tan sols està responent a les denúncies que els ciutadans els fan arribar conforme nombrosos productes incompleixen la llei. "Tothom ha tingut temps de preparar-se, ho vam parlar amb les patronals i amb el sector des del 2008", recorda per justificar que la llei no va agafar a ningú per sorpresa.

Per avalar el retard per via legal, Anguera explica que CiU va presentar esmenes a les lleis òmnibus que instaven a allargar tres anys el període d'adaptació, "tot i que ells mateixos les van retirar". La federació, de fet, va abstenir-se en el ple que va aprovar la llei del codi de consum i no duia al programa la seva aplicació. Per denunciar la situació, però, Solidaritat Catalana -el partit en el qual ara milita Anguera- presentarà una bateria de preguntes parlamentàries i peticions de compareixença i impulsarà una campanya de denúncies davant l'ACC.

stats