“La Rambla sempre té vida”

Comerciants, quiosquers i floristes de la Rambla encara tenen molt present el record dels atemptats del 17 d’agost

No tenen ganes de parlar. És un matí difícil. Comerciants, quiosquers i floristes de la Rambla encara tenen molt present el record dels atemptats del 17 d’agost. Tant és així que el Juan Salmeron, venedor d’una botiga de records al bell mig de la Rambla, té les mateixes sensacions que l’endemà dels atemptats. No sembla que hagi passat un any. “Ho tornes a viure tot: la furgoneta, el silenci de després... Millor no recordar-ho gaire”, admet. La Bàrbara treballa en una parada de flors pròxima i s’ha llevat reticent a tornar a recordar-ho tot. “Però com que la ciutat es bolca i t’abraça et sents acompanyat, i veure com la gent s’estima aquesta ciutat és la part positiva de tot plegat”, assegura.

L’Anna Fuentes ha baixat la Rambla en bicicleta camí de la platja. Abans, però, s’ha aturat a comprar flors per dipositar-les al mosaic de Miró, on es va aturar la furgoneta després del seu mortífer trajecte. Està emocionada. “Més tranquil·la però amb la pell de gallina igual que l’any passat”, diu. També com fa un any, el Nazir Hameed ha tornat a sortir al carrer per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes i recordar que “el que va passar no té res a veure amb l’islam”. Ell i un company de l’associació Yaamat sostenen una pancarta on es pot llegir: “Amor per a tots, odi per a ningú”. Aguanten estoics sota el sol. Molts es paren a fer-los preguntes. Encara queda una estona perquè descarregui la pluja.

Per la Rambla continuen baixant, aliens a l’actualitat, riuades de turistes. Molts no saben quina efemèride es commemora i pregunten als periodistes o ho busquen per internet. Se sorprenen en veure tanta policia. Altres han anat fins al Pla de l’Os i es fan fotos amb les espelmes i les flors dipositades en record de les víctimes. Un moment de respecte interromput per un grup de ciutadans que es tiren en cara les respectives banderes. S’acusen mútuament de polititzar els actes d’homenatge. Els crits d’uns i altres entorpeixen el dol.

Els turistes no han deixat d’anar a la Rambla. Tampoc els barcelonins. “T’estimo, Barcelona”. “Barcelona és una ciutat de pau ara i sempre”. Aquests són els missatges que la Maria i el Biel, de només 16 anys, han deixat en un arbre de la Rambla. Els atemptats els van impressionar: “Tots hem passejat per la Rambla en algun moment”, diuen. Anar-hi un any després és el seu homenatge particular.

L’Ester Serrat acaba d’arribar de vacances i la ràdio li ha recordat la data. Abans d’anar a comprar amb la seva filla ha volgut trepitjar la Rambla. “Els primers dies em feia una mica de respecte passar-hi, però ara ja no”, reconeix. D’aquell dia recorda l’allau de trucades i missatges d’amics i familiars per saber si ella, que hi treballa a prop, estava bé. “No t’ho podies creure, això havia passat a Barcelona igual que havia passat a altres ciutats”.

A poc a poc, la Rambla ha tornat a recuperar el pols. “Al principi va costar, però la gent hi ha tornat”, observa la Bàrbara des de la seva parada de flors. I afegeix: “La Rambla sempre té vida”.

Més continguts de