CULTURA

Actors abans de ser majors d’edat

Cinema, televisió i publicitat ofereixen oportunitats a infants i joves per iniciar-se en el món de la interpretació

“No rodis ni amb nens ni animals”. Ho afirmava el mític director de cinema Alfred Hitchcock. La tarragonina Mercè Rovira, actriu i coach d’actors i actrius, no està gens d’acord amb la frase. “Es treballa estupendament quan el nen o la nena té il·lusió i està motivat. No poden treballar onze hores seguides com un adult, però aporten molta naturalitat davant la càmera”, afirma Rovira, amb gairebé dues dècades d’experiència amb infants i joves en cinema i televisió, des que va col·laborar amb el també director tarragoní Jesús Monllaó en el curt Gloria.

Rovira va començar molt aviat a fer de professora de teatre, dirigint obres que creava amb els alumnes, també amb infants i adolescents: “Amb improvisacions i diferents exercicis pots treure les pors i la vergonya a qualsevol persona, encara que no hagi actuat mai. Amb treball, tothom millora”. Després van arribar altres feines com a coach amb joves actors, en les sèries de la televisió balear IB3 Vallterra i Llàgrima de sang, combinant-ho amb la interpretació. “La complicitat és molt important i, a partir d’aquí, la clau és trobar solucions i exercicis específics per a cada situació. Per als infants, ha de ser un joc amb normes”.

La situació ideal, diu, és tenir temps per assajar i treballar amb els joves actors, i no sempre és possible. “En sèries de televisió tot és més ràpid. S’han de llegir els guions i resoldre en aquell moment, al set de rodatge”, lamenta. Sí que va disposar de temps en el cas de llargmetratges com Fill de Caín i més recentment Formentera Lady.

En el primer va treballar amb tres actors menors: David Solans, Abril Garcia i Helena de la Torre. “La directora de càsting, Cristina Campos, va fer un gran treball amb el director. El càsting és una de les claus perquè la feina de coach sigui efectiva. David Solans no tenia experiència prèvia en interpretació, però la mirada i la presència eren molt potents. A més, és molt intel·ligent i curiós. S’interessava per tot. No tenia vergonya”, recorda. Altres cops sí que els joves actors tenen formació d’interpretació i/o experiència i la tasca del coach és diferent. Rovira posa com a exemple Sandro Ballesteros a Formentera Lady: “El Sandro ja tenia molts recursos”.

El paper dels pares, segons Rovira, és molt important. Recomana que s’assegurin que deixen els fills en projectes amb equips professionals, que treballin seriosament i amb respecte. Un dels progenitors es pot quedar al rodatge, sense intervenir, només com a suport per al que calgui, deixant que sigui l’equip de direcció qui doni les instruccions al nen. “A casa també han de tenir un paper de suport al fill, però sense pressionar ni generar expectatives”, recomana Rovira. I és que no tots els nens i nenes actors s’hi acabaran dedicant, com sí que ha fet David Solans, per exemple, que ha aconseguit molta popularitat amb les sèries Merlí i Les de l’hoquei. “Uns descobriran que és la seva vocació. Uns continuaran i d’altres no, però tindran una formació i aquesta experiència és molt maca”, comenta.

En la pel·lícula d’èxit de l’estiu

“Molta gent ens deia que teníem una nena d’anunci i nosaltres vèiem que era una nena tímida i vergonyosa, que li costava dir «Hola». Ens ho van dir tres persones en un sol dia i quan tenia cinc anys ens vam decidir a fer una prova”, explica Lola Palomares, mare d’Íngrid Palomares, una nena de vuit anys de Creixell. “La vaig apuntar amb una certa por a Lali Agency. Vam tenir abans una entrevista i em van explicar com funcionen, i ens van deixar clar que només treballaven amb directors de càsting seriosos”. Al cap de mig any de la prova, va tenir el primer rodatge. Era un anunci de roba infantil. “La meva filla va canviar quan va entrar al set de rodatge”. També va fer un càsting per a un paper en la pel·lícula dels germans Pastor Hogar i va estar a punt de ser escollida. Palomares no estava gaire present a les xarxes socials i encara menys compartia fotos de la filla. Molts pares ho fan i, aconsellada per l’agència, va obrir un compte d’Instagram per a la seva filla per tenir més visibilitat.

Padre no hay más que uno, dirigida el 2019 per Santiago Segura, és una pel·lícula que va fascinar la petita Íngrid. “La vam veure diversos cops al cinema i el seu somni era sortir a la segona part. Els Reis li van portar el DVD el Nadal passat i vam fer una story a Instagram molt maca, i uns dies després ens convoquen per sorpresa al càsting de la pel·lícula. No s’ho creia”, recorda Palomares. L’Íngrid es conformava amb ser figurant i en aquell càsting a Madrid va aconseguir un paper petit, com a Sandrita, la filla d’una de les mares del xat de l’escola. “Van ser quatre dies de rodatge i vam estar amb Santiago Segura, Toni Acosta, Loles León... Va ser brutal”. El covid ha aturat molt la indústria del cinema i de la TV i l’Íngrid no ha pogut fer cap més càsting. Aquest mes de juliol es va estrenar Padre no hay más que uno 2 i l’Íngrid va viatjar a Madrid a l’acte oficial de la pel·lícula més taquillera de l’estiu a l’Estat.

Palomares considera que a un infant no se’l pot obligar a actuar i que una mare o un pare saben quan s’ho passa bé o no fent una cosa. “Per a l’Íngrid és un joc: juga a fer veure que és una altra persona. I té moltes ganes de tornar a rodar. Els diners són per a ella i quan sigui més gran podrà disposar-ne”, afirma.

Quinze hores a la setmana

Èlia Madruga és una alcoverenca que diumenge farà 13 anys i té molt clar que aquest estiu ha estat el millor de la seva vida: “Mai l’oblidaré. Un somni”. La raó és que l’Èlia ha pogut simultaniejar diversos projectes d’interpretació, la seva passió: una pel·lícula; el concert espectacle Broadway dreams, que s’ha pogut veure a Alcover, Nulles i Arnes, i un musical de Grease, que es va poder veure a Alcover dissabte passat. Els pròxims mesos afronta nous reptes dalt l’escenari i darrere les càmeres.

L’Èlia va començar ja fa set anys amb el grup de teatre local que va crear un altre alcoverenc, Martí Guarch, per donar cabuda a l’afició que hi havia al poble. Va aplegar més de 250 persones. Ja queda lluny, però recorda la primera frase que va dir a l’escenari: “Tinc por, mama”. Un parell d’anys després, l’Èlia va rebre les primeres classes d’interpretació al casal d’estiu organitzat pel mateix Guarch.

L’estiu passat ja va tenir un petit paper en la primera pel·lícula que va dirigir Guarch, Ales d’ivori, una obra teatral que es va adaptar al cinema, i aviat tornarà als escenaris i com una de les tres protagonistes del nou muntatge teatral. “És una gran oportunitat. Quan m’ho va proposar el Martí em vaig quedar bocabadada”, explica l’Èlia. També d’aquí uns mesos s’estrenarà un altre llargmetratge, Llegarán más mares eternos, dirigida i produïda també pel mateix Guarch. S’ha rodat aquest estiu en dotze dies entre Londres i Tarragona, en plena pandèmia, amb la popular Laia Fontàn ( Les de l’hoquei ) en el repartiment.

El que va començar fa cinc anys com una activitat d’estiu, aquest curs 2020-2021 ocuparà 15 hores a la setmana a la jove alcoverenca. El curs passat ja dedicava set hores a la setmana a la interpretació i ara deixarà l’escola municipal de música per centrar-se només en la interpretació, tot i que rebrà classes de piano de Maria Jacobs, junt amb altres disciplines com la teoria de l’espectacle o teatre de text a la Martí Guarch Escola d’Arts Escèniques.

La mare de l’Èlia, Anna Tombas, reconeix que aquesta implicació tan forta en el món de la interpretació els fa patir una mica: “Jo sempre li he dit que, si vol, pot arribar a tot. És una nena molt autoexigent, que treu bones notes a l’institut. Ho respectem perquè veiem que ella gaudeix, però li diem que no es tanqui només en això i tingui un pla B, que toqui sempre de peus a terra i que vegi com amb la pandèmia els actors i actrius ho estan passant molt malament”. L’Èlia té les coses molt clares i diu que vol dedicar-se a la interpretació i que pot trobar altres sortides com ser professora. Per la seva banda, Guarch deixa molt clar als joves actors de la seva agència que l’escola i l’institut són prioritaris i exigeix bones notes per poder seguir la carrera d’interpretació, on la formació també els obrirà les portes a més oportunitats professionals.

L’Èlia ja disposa del seu propi videobook, que li ha preparat Guarch Media Studio a partir del paper a Ales d’ivori. I és que l’any passat Guarch va voler crear una agència, animat per la seva tieta, la també actriu Teresa Manresa, per poder mostrar el talent interpretatiu jove que hi ha al Camp de Tarragona. “Volíem que qui s’hi volgués dedicar no hagués d’anar a Barcelona per fer currículum, i és el cas de l’Èlia”, comenta. També té des del mes de maig un compte d’Instagram professional ( eliamadruga_03 ), que ja compta amb gairebé 300 seguidors amb només una dotzena de publicacions i que ha preparat o gestiona sota la supervisió de Guarch Media Studio.