SEGUR QUE SABEU l’acudit de l’individu que queda penjat dalt d’un campanar durant unes inundacions. Cada cop que intenten rescatar-lo (primer una barca, després una llanxa, finalment un helicòpter), rebutja que l’ajudin tot dient: “No, gràcies. Tinc fe en Déu i segur que ell em salvarà”. El nivell de l’aigua continua pujant i, en acabat, s’ofega. Quan arriba al cel li pregunta a Déu per què no l’ha salvat, i Déu li respon: “¿Que no t’he intentat salvar? T’he enviat una barca, una llanxa i un helicòpter!”
L’humor és sovint la millor disfressa que tenim per expressar coses complexes de manera simple i universal. També amb les rondalles o el refranyer, des de temps immemorials transmetem tota la saviesa humana acumulada. El tràgic accident a Iqoxe m’ha fet pensar en la lliçó que conté aquest acudit atemporal. El que va passar va ser terrible, i ho dic des de la proximitat a una de les víctimes mortals. Però encara va ser un miracle que no hi hagués més víctimes i també més explosions en una zona amb tanta concentració (incomprensible) d’indústries perilloses enganxades les unes a les altres i situades a una distància irrisòria d’habitatges, escoles, centres comercials, un parc temàtic i el ferrocarril. Quan això passa en països del Tercer Món ens en fem creus perquè ens considerem molt més civilitzats, menys corruptes, preocupats per les vides humanes per sobre de tot i pel medi ambient, que ve a ser el mateix.
Aquesta pretensió sí que sembla un acudit, penós en aquest cas, quan mirem una fotografia aèria de les poblacions ubicades al voltant de la indústria petroquímica del Tarragonès. Unes 300.000 persones vivim en un polvorí, i cal assumir que, fins i tot quan es compleixen totes les mesures de seguretat, el risc zero no existeix en un sector que treballa amb matèries i processos de màxima perillositat. Com sabem, aquesta indústria hauria d’estar ubicada, almenys, lluny d’àrees densament poblades, i les seves instal·lacions haurien d’estar prou separades entre si perquè fossin impossibles els efectes en cadena en cas de fallada. Si no hi fem alguna cosa, quan hi hagi un accident catastròfic semblarà que Déu ens hagi abandonat. Ens ha enviat avisos prou dramàtics, però em temo que continuarem al campanar.
