ARADESCOBRIM

Darrere els passos del Mestre del Tallat

Solivella, el Tallat i Poblet -un triangle format per una petita localitat de la Conca de Barberà, un santuari marià a cavall de les demarcacions de Tarragona i Lleida i el cenobi més gran d’Europa-. Entre aquests tres punts de la Ruta del Cister la història ha teixit una llarga i espessa teranyina. Emperadors, abats, nobles, monjos... han entrecreuat les seves vides en aquestes tres localitzacions, però també persones anònimes. Tan desconegudes que per referir-nos a un d’ells, del qual no coneixem la identitat, hem hagut de recórrer a una de les formes més arcaiques utilitzades en la història de l’art: vincular l’artista desconegut amb la seva gran obra.

Recuperant la traça de Pau Arroyo, que analitzava una relació entre els elements de Solivella, Poblet i Santes Creus, el passat 2018 Joan Yeguas, conservador de Renaixement i Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i qui signa aquest article, del Museu del Monestir de Poblet, vam perfilar la figura del Mestre del Tallat. Ho vam fer en un ampli article publicat dins de l’ Aplec de Treballs número 36 del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

L’estela del Mestre del Tallat la trobem en el triangle de la Conca i l’Urgell. L’epicentre, al castell de Solivella, marca l’inici amb l’única obra exempta coneguda de l’autor. La magnífica escultura de sant Miquel actualment es conserva al Centre d’Interpretació del Castell de Solivella. Dins del conjunt de Poblet, trobem la mà del Mestre del Tallat en l’imponent porta daurada, allà on la comunitat del monestir rebia les autoritats que visitaven el cenobi. Finalment, hi ha el conjunt del santuari del Tallat, on, com a mínim, el mestre realitzà diferents intervencions en la galeria, finestres i elements decoratius.

La dificultat de la datació temporal, al desconèixer de qui parlem, és molt alta. Però ens hi podem aproximar amb la documentació i elements que han quedat d’aquestes intervencions. Gràcies a escuts, documents en arxius o fets que ens complementen la presentació, podem assegurar una trajectòria artística entre el 1475 i el 1510, aproximadament.

Però el fil que teixeix la teranyina no només són els tres espais o les dates, sinó les semblances i els recursos repetitius en els tres conjunts d’obres. Fets que arriben a crear un estil propi del Mestre del Tallat: desproporció en les formes, potser donada per l’adaptació de l’escultura dins de l’arquitectura; un treball expressiu, i un abús de la decoració vegetal en l’espai sense representació humana, animal o heràldica, o solucions imaginatives per a la resolució d’espais.

A la poca informació del Mestre del Tallat hi podem lligar també alguns dels seus mecenes: el monestir de Poblet, personificat en l’abat Payo Coello, i la família Llorac, propietaris del castell de Solivella. Aquests dos emplaçaments -però també poders- conflueixen en el tercer punt del triangle, el santuari del Tallat, priorat depenent del monestir de Poblet i vinculat de forma extraordinària a la devoció popular de Solivella i Blancafort.

Però la història no acaba al triangle del principi. Durant el segle XIX i XX les obres i conjunts del Mestre del Tallat pateixen la desamortització, les guerres i els espolis. Actualment l’obra del mestre la trobem en museus com els de Reus o Sitges, el mateix Museu del Monestir de Poblet i el Centre d’Interpretació del Castell de Solivella, i també lluny del Tallat, Poblet o Solivella, com és el cas del castell de Santa Florentina de Canet de Mar.

La recerca sobre aquesta personalitat artística no acaba en aquest article publicat el 2018. Els autors del treball continuen amb l’estudi i cerca de noves obres d’aquest creador, el Mestre del Tallat.