HEIKO KRAFT: «‘Barcelona 1714’ ha sigut una cursa de fons i mai he dubtat que l’estrenaríem»

Aquest divendres s’estrena a les sales de cinema catalanes la pel·lícula Barcelona 1714. El seu productor executiu és Heiko Kraft (1977). De pare alemany i mare catalana, és un dels socis fundadors de la productora KaBoGa i amb ell parlem del film i de cinema.

Per què han passat cinc anys entre el final del rodatge i l’estrena de Barcelona 1714?

Des del primer document que parlava del que podria ser Barcelona 1714 fins ara han passat vuit anys. No és gens habitual en una pel·lícula de producció tradicional al nostre país, en què el període entre el primer guió i l’estrena sol ser dos o tres anys. Hi ha hagut diversos factors. Un és que és una pel·lícula de col·laboració, en què els professionals que hi han participat no han cobrat i han aportat el seu temps. Això ha fet que el rodatge hagi durat un any en lloc de dos o tres mesos, i la postproducció, cinc o sis anys. D’altra banda, en l’inici de la pel·lícula, va ser fàcil captar gent per participar-hi i, un cop passat el Tricentenari, va ser més difícil. Amb l’1-O va tornar a ser més fàcil i vam fer un últim esforç.

Com ha sigut, doncs, la postproducció?

Lamentablement no l’hem pogut fer només en col·laboració i hem hagut de comptar amb empreses de fora del país per treure el verd del croma o amb el so. Hem hagut d’aixecar un pressupost i buscar inversió. I això representa temps.

¿En algun moment va pensar que Barcelona 1714 no s’arribaria a estrenar?

Com a productor, he de dir rotundament que no. Aquesta pel·lícula ha sigut una cursa de fons. Cada any que passava, però, anava en contra nostra, perquè el Tricentenari quedava més lluny. El millor moment per estrenar hauria sigut el 2014 o el 2015. Hem tingut moments molt durs, però sempre hem pensat: per superar això què podem fer?

Quin recorregut tindrà a partir d’ara la pel·lícula?

Divendres estrenem a tot el territori català en una vintena de sales, i que es pugui veure en més dependrà del públic. Des de la resta de l’Estat ja se’ns va avisar fa temps que el film seria difícil de programar i tenim més enfocada una distribució internacional. Estem treballant amb un distribuïdor de Florida.

¿Pot tenir més recorregut fora de l’Estat que dins?

La gent veu Barcelona 1714 com una pel·lícula bèl·lica, d’enfrontament entre Espanya i Catalunya, però, primer de tot, és una història d’amor, i es desenvolupa en una ciutat assetjada des de fa un any. Hi ha una parella que viu un conflicte amorós en aquest marc històric, que podria ser Sarajevo el 1992 o Berlín el 1945. La Guerra de Successió és l’escenari, l’embolcall de la història d’amor.

Barcelona 1714 és una pel·lícula molt tarragonina. Hi ha hagut molta implicació del territori.

KaBoGa Films és una productora tarragonina, molt militant del territori i dels professionals que hi viuen. Intentem crear i mantenir aquesta xarxa de professionals, tot i que de tant en tant, lògicament, necessiten treballar a Barcelona o Madrid. Els hotels del territori ens han facilitat l’allotjament dels actors a prop del set de rodatge, hi ha restaurants que ens ajuden amb el càtering, l’Ajuntament de Valls ens ha cedit un espai durant un any per instal·lar-hi un plató croma. Ens hem sentit molt còmodes. A la pel·lícula hi veurem actors del territori com Mercè Rovira, Fermí Fernandes, Oriol Grau o Joan Negrié.

¿De fer pel·lícules se’n pot viure a Catalunya?

És bastant difícil. En viu poca gent. Si vols fer cinema a Catalunya o Espanya sempre depens d’ajudes institucionals. No hi ha un públic prou potent que reconegui i consumeixi producte autòcton.

¿Existeix una indústria del cinema català?

Crec que ens fa mal parlar d’una indústria cinematogràfica. Per a mi, el cinema és un treball d’artesans. L’artesà hi posa més atenció i intenta acabar més els detalls. Cada pel·lícula és una història nova, amb uns requisits diferents. Intentem fer les pel·lícules més úniques.