Marta Magrinyà: “M’agrada no fer sempre el mateix i sorprendre els lectors”
escriptora
ReusExplica’ns com sorgeix la idea d’On ets, Anastàsia?
De sempre m’ha agradat molt la literatura russa. De ben jove ja vaig llegir clàssics com Tolstoi, que em van marcar molt. Amb el centenari de la Revolució Russa em va venir al cap l’assassinat dels Romànov i el món dels últims tsars de Rússia, amb el glamur i un cert exotisme que ens evoca. A més, la meva filla és nascuda a Rússia i volia escriure una novel·la relacionada amb aquest país. Com que escriure sobre l’època actual és molt complex, vaig decidir-me per la Revolució Russa.
El destí de la tsarina Anastàsia és un dels grans enigmes de la història.
És la història d’una resurrecció, que és el que vol dir el nom d’Anastàsia. Hi va haver una gran quantitat de noies que deien que eren la filla petita del tsar, deien que s’havien escapat de l’assassinat de la família imperial. Fins i tot n’hi havia una a Lleida. És una història molt maca i em vaig imaginar que Anastàsia havia estat rescatada per un soldat bolxevic i havia acabat a Barcelona.
A la novel·la hi ha una història paral·lela a la Barcelona actual.
La novel·la es desenvolupa a Barcelona el Nadal del 2016. M’agrada molt el Nadal i ho vaig voler lligar tot plegat. També em feia gràcia que la novel·la només passés durant vint-i-quatre hores.
I amb els sentiments a flor de pell.
Les circumstàncies dels dos protagonistes, la Nina i el Marc, els porten a viure molt intensament aquestes vint-i-quatre hores, com als Romànov. Tampoc no volia posar-hi molta càrrega històrica perquè avui en dia es pot trobar molt fàcilment informació a internet. Em volia centrar en la història que passa a l’actualitat.
Les teves dues últimes novel·les es desenvolupaven a Reus i aquesta a Barcelona.
En aquesta torno a les tres primeres novel·les, que no passaven a Reus, sinó en llocs ficticis. M’agrada no fer sempre el mateix i sorprendre els meus lectors, per no cansar-los.
Però Reus hi acaba sortint de forma col·lateral...
Hi ha un protagonista ganxet. Potser perquè el trencament no sigui tan radical [riu].
El llibre es publica només un any mig després de la teva última novel·la.
Des de l’editorial em van trucar i em van dir que havien llegit algunes coses meves i volien publicar-me el següent llibre. Tenia aquesta novel·la a mig fer. Els va agradar i em van dir que endavant. Escric perquè m’ho passo bé, per gaudir fent-ho, i a vegades vaig més lenta. Va bé que a vegades t’empenyin.
La sisena novel·la de l’escriptora reusenca
On ets, Anastàsia?, editada per Capital Books, és la sisena novel·la de Marta Magrinyà (Reus, 1969). Llicenciada en ciències de la informació, compagina la feina a l’empresa familiar amb l’escriptura.
Va debutar l’any 2005 amb Esperant bones notícies, que va guanyar el premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar. Després ha publicat Terra d’instints (2007), Madame Sorescu (2009), Llaços secrets (2014) i La força del vent (2016). Després de l’èxit del Sant Jordi del 2016, quan el seu últim llibre va ser el més venut a Reus, torna amb una novel·la a cavall de la Barcelona actual i la Rússia de fa cent anys amb l’enigma al voltant d’Anastàsia, la filla petita del tsar Nicolau, com a punt de partida.
