SOCIETAT

Objectiu: Gent gran més acompanyada

Ajuntaments i tercer sector impulsen iniciatives per pal·liar la solitud no desitjada en aquest col·lectiu

Cada vegada hi ha més persones d’edat avançada al nostre país i cada vegada n’hi ha més que viuen soles. L’evolució demogràfica, de les famílies i de l’estructura social ha convertit la solitud no desitjada en un problema en la recta final de la vida de moltes persones. Les administracions públiques i les organitzacions del tercer sector destinen recursos a pal·liar els efectes d’aquesta solitud, que acaba afectant des del punt de vista psicològic però també físic moltes d’aquestes persones.

En el marc de l’atenció a la gent gran i a les persones amb dependència, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus prioritzen l’atenció integral a les persones de més de 80 anys que viuen soles o amb parella d’una edat similar. La població de Reus de més de 80 anys ascendeix a 6.096 persones (segons dades del padró del 2018). Prop d’un terç, 2.013, viuen soles, i una gran majoria són dones (81%); de les persones que viuen soles, 1.123 tenen seguiment dels Serveis Socials. Les que viuen en parella són 2.345, de les quals 864 també tenen seguiment dels Serveis Socials. És a dir, els Serveis Socials segueixen el 85% de les persones de més de 80 anys que viuen soles o en parella a Reus, i d’aquest col·lectiu un 62,3% disposen d’algun servei de caràcter preventiu d’atenció domiciliària. Només d’un 15% es desconeix la situació en què estan.

Feina de prevenció

“Les iniciatives i programes que impulsem des dels Serveis Socials de l’Ajuntament busquen fer molta prevenció perquè aquestes persones grans estiguin en millors condicions i hi puguem treballar més fàcilment quan siguin menys autònomes”, afirma la regidora de Benestar Social de Reus en funcions, Montserrat Vilella. L’equip dels Serveis Socials del consistori reusenc està format per nou treballadors socials, una coordinadora i dues administratives.

Des de l’Ajuntament de Reus s’impulsen diversos programes adreçats a la gent gran, com el Projecte +80, d’atenció integral per a les persones de més de 80 anys que viuen soles i sense suport familiar. Consisteix en un servei d’atenció a domicili amb l’objectiu de vetllar pel seu benestar i engegar les accions necessàries quan la persona ho requereix, i té la finalitat de mantenir i millorar les seves condicions de vida.

A la capital del Baix Camp també hi ha en marxa el projecte d’acció comunitària Guaita Veí, que té la finalitat de detectar i reduir situacions de vulnerabilitat a causa de la pèrdua d’autonomia personal de les persones de més de 75 anys que viuen soles. I es fa amb la complicitat d’una xarxa de suport formada per les entitats socials del territori, com associacions, casals de gent gran municipals, comerços i la federació de veïns, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana.

D’altra banda, el programa Àpats a Domicilité com a objectiu proporcionar uns àpats prèviament elaborats per garantir l’alimentació a aquelles persones que tinguin dificultats per preparar-se el menjar ells mateixos. Des del juny de l’any passat fins avui ja s’han proporcionat 29 serveis d’àpats a domicili.

L’Ajuntament ofereix altres serveis a les persones grans, com assessorament energètic, a través d’un enginyer industrial que els visita, perquè es puguin acollir a subvencions i millorin l’eficiència energètica de casa seva. També ha impulsat un pla pilot amb suport específic a la gent gran resident en 17 pisos de la plaça de la Patacada. Aquests habitatges compten amb un veïnat format per homes i dones de totes les edats, en molts casos joves estudiants, que facilita la integració de les persones grans i afavoreix la relació intergeneracional. “L’objectiu és acompanyar les persones grans en diversos aspectes, com pot ser una neteja especial del pis o l’oferta de diverses activitats, tot i que en la majoria de casos tenen el suport de la família, del veïnat i d’altres professionals”, apunta Vilella.

A Reus diversos ancians que viuen sols també reben el suport de l’entitat Amics de la Gent Gran, amb voluntaris que els fan companyia regularment i també altres activitats com el Dinar de Nadal, que aplega cada any voluntaris i persones grans que viuen soles.

Àpats contra la solitud

Pel que fa a Tarragona, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) ha posat en marxa fa poc el projecte social Àpats en Companyia amb l’objectiu de combatre la solitud de la gent gran. Es va iniciar el 3 de juny amb una prova pilot a la Llar de Pensionistes i Jubilats de la Granja. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Tarragona oferirà àpats en llars municipals de gent gran, orientats a potenciar un envelliment actiu i saludable, amb la intenció de cobrir dues necessitats bàsiques: proporcionar una alimentació adequada i facilitar un espai relacional de vincles d’amistat i de connexió amb la comunitat.

El conseller i vicepresident de l’IMSST en funcions, Francesc Roca, afirma que “és un projecte de naturalesa social perquè és una aposta per les polítiques d’envelliment actiu que pretén potenciar les relacions socials entre les persones grans a fi de retardar la seva dependència”. Les persones que vulguin acollir-se a aquest servei han d’estar empadronades a Tarragona i tenir més de 65 anys. Tenen prioritat els de més edat i han de ser persones autònomes i amb les capacitats cognitives adequades per poder mantenir relacions socials.

A Tarragona també hi ha el programa Gent Gran Activa, que té com a objectiu promoure l’envelliment actiu impulsant una àmplia oferta d’activitats i accions adreçades a millorar la qualitat de vida de la gent gran de la ciutat de Tarragona. Durant l’any passat 1.642 persones (1.349 eren dones i 293 homes) van participar en el programa, que organitza l’IMSST. Les activitats amb més assistents van ser gimnàstica, aiguagim, tallers de memòria i cursos d’informàtica i d’ús de l’ smartphone.

Al gener l’Ajuntament de Tarragona va posar en funcionament un servei d’assessorament psicològic que ofereix a les persones d’edat avançada que ho necessitin una atenció personal per millorar la seva vida emocional i la seva qualitat de vida, al mateix temps que es mantenen actives i integrades en la comunitat a fi d’evitar situacions d’exclusió social. El servei va a càrrec d’un psicòleg que fa l’atenció un dia a la setmana.

D’altra banda, l’IMSST té en marxa altres serveis i prestacions com ara: el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), Teleassistència, Programa Individual d’Atenció i Servei d’Àpats a Domicili. L’any 2018 es van facilitar 1.061 aparells de teleassistència, que donen seguretat a les persones que estan en situació de risc per factors d’edat o dependència les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Els SAD ofereixen atenció domèstica i de suport psicosocial i familiar a les persones que ho necessitin. L’any passat es van beneficiar d’aquest servei 815 unitats familiars i la despesa total va ser de més d’1,8 milions d’euros.

Des de la Fundació Pere Tarrés, que porta a terme diversos d’aquests serveis per a la gent gran a la capital tarragonina, la seva coordinadora d’acció social, Núria Aguadé, assenyala que un 80% dels usuaris dels seus serveis són dones, que són les que pateixen més situacions de solitud: “Sí que demogràficament les dones d’edat avançada són més, però és que els homes també tenen més xarxa. Les dones d’aquesta generació han estat centrades en la família, han sortit poc de casa, i quan queden viudes, amb els fills que s’han indepentitzat, pateixen molt la solitud. Això, però, a poc a poc va canviant”.

La solitud i la salut física i psíquica estan relacionades

La solitud és perjudicial per a la gent gran i és un factor que pot accelerar l’aparició i desenvolupament de malalties físiques i psíquiques que empitjoren la qualitat de vida. És la principal conclusió del projecte Brain Health Initiative, de l’Institut Guttmann, que té com a investigador principal David Bartrés-Faz. Ell mateix el va presentar aquest maig a Tarragona en el marc de la jornada Gent Gran i Solitud. En aquest projecte s’està fent seguiment de 5.000 persones via telemàtica, i a una part, 2.000, se les vigila directament amb qüestionaris i proves mèdiques, amb l’objectiu de definir els aspectes de la vida que influeixen en un envelliment saludable, especialment a nivell cerebral. Bartrés-Faz assenyala que la solitud genera una percepció negativa per a qui no vol estar sol. Els afecta pel que fa a la seva salut mental i augmenta les possibilitats de patir depressió i ansietat, però també té incidència en la salut física, ja que aquestes persones no segueixen hàbits de vida saludable, s’alimenten pitjor i tenen nivells més alts de sedentarisme i més baixos en qualitat del son. Bartrés-Faz afegeix que les persones que se senten soles pateixen efectes semblants que els que estan sotmesos a un estrès continu, cosa que provoca l’augment de la pressió arterial i empitjora el funcionament del sistema immunològic. Apunta que hi ha factors protectors i destaca el que defineix com el pla vital de propòsit a la vida: tenir alguna cosa que ens ompli fa disminuir els problemes de salut.