ROBERTO BUENO: “La mateixa natura s’encarrega de sorprendre’t contínuament”

Nascut a Béjar (Salamanca), la passió de Roberto Bueno, veí de l’Hospitalet de l’Infant, sempre ha estat la natura. El següent pas va ser afegir-hi una altra de les seves aficions, la fotografia, per recórrer el país per fer instantànies úniques.

Per què tria la fotografia de natura?

Som gent que tenim passió per l’espai natural i derivem cap a la fotografia. S’ha de tenir sensibilitat per la natura.

Quina és la principal qualitat que s’ha de tenir per poder fer aquest tipus de fotografia?

Per ser fotògraf de natura cal tenir, sobretot, molta paciència. Si et centres en el vessant animal encara en cal més. És molt difícil captar els animals en acció. Molts dies he tornat a casa, després de moltes hores, sense tenir cap imatge.

¿És més difícil emocionar a través dels paisatges que amb els retrats humans?

La fotografia de retrat m’agrada molt i m’emociona. Admiro la gent que s’hi dedica i aconsegueix captar la intensitat de la mirada humana. Però a mi em mou la passió per la natura, no faig retrats. El 95% de fotografies que faig són en aquest espai.

I a vostè l’emociona?

A mi m’emociona molt. A la natura hi ha unes oportunitats increïbles per gaudir, per exemple, fent fotografia nocturna.

Va sol o en grup a fer fotos?

Normalment som bastant solitaris. En tot cas anem en grups molt reduïts, amb una o dues persones.

Quantes hores dedica a aconseguir aquestes captures?

Si busques fotografiar un animal en concret, t’hi pots passar el dia sencer. Fins a 10 o 12 hores. A les fotos de paisatge és una mica diferent perquè pots tornar al mateix lloc en unes hores concretes.

Imagino que requereix un equipament tècnic específic...

Pel que fa a l’equip necessites un lector amb longitud focal molt gran. Per fer captures de paisatges poden ser més simples.

¿Ha pensat dedicar-se professionalment a la fotografia?

No m’ho he plantejat, però no crec que ho faci. A Europa el fotògraf professional de natura no està gaire valorat. Hi ha altres llocs del planeta on sí que destaquen aquests perfils.

Digui-me’n un.

Als Estats Units. Aquest país és la Meca de la fotografia de natura. Es valora com una activitat artística. Són professionals que estan molt ben pagats i poden viure d’aquesta professió. En canvi, a Europa aquest tipus de fotografia no es considera un art, és com la germana petita de la pintura.

¿Té algun record especial de quan ha obtingut aquestes imatges?

Cada foto té una emoció i una història al darrere. Em costaria triar-ne una vintena.He viscut situacions molt emotives fent les fotografies. Són moments de solitud i tranquil·litat molt especials.

Com s’aconsegueix fer aquestes fotografies tan espectaculars?

Planificant. Aquesta és la manera d’aconseguir determinades captures, sobretot pel que fa als paisatges. Pots jugar amb el tipus de llum, si és de nit, si hi ha núvols...

Només és qüestió de planificar?

De vegades et trobes sorpreses. Fa uns dies vam anar a la platja del Torn, a l’Hospitalet de l’Infant, per fer una sessió fotogràfica. El segon matí va coincidir que mentre fèiem les fotografies van aparèixer uns núvols i amb la llum de l’albada ens van permetre fer unes captures fantàstiques. He anat molts cops a aquest lloc i pocs dies he tingut unes condicions com aquelles, va ser espectacular! La mateixa natura s’encarrega de sorprendre’t contínuament.

La fotografia de natura va a més?

La fotografia de natura està a l’alça. La fotografia digital ha contribuït a donar-li aquest impuls. L’associació Aefona i la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, que tot just té uns sis o set anys d’antiguitat, són uns bons exemples d’aquesta realitat.