Cinc preguntes per entendre el conflicte del Hard Rock

Pros i contres del macroprojecte que ha provocat l'avançament electoral

3 min
Imatge dels terrenys on s’hauria de construir el futur macrocomplex del Hard Rock.

TarragonaEl projecte d'oci que impulsa Hard Rock ha fet volar pels aires els pressupostos de Pere Aragonès, que davant del veto dels comuns ha decidit convocar eleccions anticipades. Aquest macrocomplex es va començar a gestar l'any 2012, durant un govern de la Convergència i Unió liderada per Artur Mas i, dotze anys més tard, ha patit molts canvis i transformacions. El que no ha canviat en tot aquest temps és el rebuig frontal dels moviments socials i el suport incondicional del sector turístic, que està convençut que, si tira endavant, marcarà un abans i un després. En aquest article responem cinc preguntes per ajudar a entendre les característiques d'aquest macroprojecte.

En què consisteix realment el Hard Rock?

L'actual projecte que es vol construir entre Salou i Vila-seca no és tan ambiciós com el que s'havia proposat inicialment, però continua tenint un gran impacte. La construcció més important que hi ha prevista és el Hard Rock Hotel, un establiment amb forma de guitarra que tindrà 500 habitacions i que ocuparà una superfície de 100.000 metres quadrats. L'hotel tindrà una piscina de 6.000 metres quadrats i inclourà un casino amb 100 taules de joc i 1.200 màquines escurabutxaques. Per fer una comparativa, el Gran Casino Barcelona té 44 taules de joc i 375 màquines escurabutxaques. També hi ha projectat un altre hotel, més pensat per a les famílies, que tindrà unes 500 habitacions. A més, hi ha prevista una zona comercial (a l'estil de La Roca Village) amb 75 botigues. Finalment, el nou macrocomplex preveu espais per a concerts multitudinaris amb capacitat per a 15.000 persones i un recinte per fer-hi actes i espectacles musicals.

Per què és tan important per al sector turístic?

El turisme de la Costa Daurada s'ha disparat des de l'obertura de Port Aventura. El tipus de visitant és sobretot espanyol i europeu. Fins ara també hi havia molts russos, però arran de la guerra amb Ucraïna el turisme rus s'ha esfumat. La marca Hard Rock atrau sobretot turistes asiàtics i nord-americans i aquest és un pastís que interessa molt al sector: "Ens obriria la porta a nous mercats", explica Xavi Guardià, portaveu de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT). La nova oferta turística permetria allargar encara més la temporada, un dels grans objectius del sector.

Qui sortiria beneficat si s'acaba aprovant?

Un dels primers beneficiats si el Hard Rock tira endavant és Criteria, que depèn de la Fundació La Caixa. L'entitat bancària és la propietària dels terrenys i, segons l'acord que es va tancar el 2019, la Generalitat els hi comprarà per 120 milions d'euros (més la inflació). En principi, l'administració pública no perdrà diners perquè vendrà els terrenys pel mateix preu a Hard Rock. També se'n beneficiaran els treballadors que caldrà contractar per construir tot aquest macrocomplex, així com els vials necessaris. Es calcula que la inversió inicial serà de 700 milions d'euros i que generà 11.500 llocs de treball entre directes i indirectes. El sector turístic, evidentment, també en traurà benefici, ja que es dispararà el nombre de visitants.

Quins són els arguments dels crítics?

Els contraris a aquest projecte, organitzats a través de la plataforma Aturem Hard Rock, denuncien que ja ha crescut molt el nombre de turistes a la Costa Daurada i asseguren que el territori no pot allotjar tots els visitants que ha d'atraure el nou complex. També critiquen que "el turisme de sol i platja" comporta feines precàries i reclamen un canvi de model econòmic. Els opositors també denuncien que obrir un casino tan gran fomentarà la ludopatia entre la població. Adverteixen que la crisi climàtica posa en evidència que aquest tipus de projectes són insostenibles i es pregunten d'on sortirà l'energia necessària per fer funcionar el Hard Rock. Responent a una pregunta dels comuns al Parlament, l'anterior consellera de Medi Ambient, Teresa Jordà, va dir que la Generalitat calcula que el consum d'aigua del macroprojecte serà d’1.086.000 metres cúbics l'any. Aquesta aigua ha de sortir del minitransvasament de l'Ebre, que desvia aigua del riu cap al Camp de Tarragona.

Qui decidirà si es fa o no es fa?

Perquè el macroprojecte tiri endavant cal aprovar un pla director urbanístic (PDU), que depèn d'una sèrie d'informes que han de fer els diferents departaments de la Generalitat. El més complicat és el de Medi Ambient, que l'any 2022 ja va ser negatiu perquè el pla no preveia transport públic i, a més, entorpia la connectivitat ecològica. En tot cas, el president, Pere Aragonès, s'ha compromès públicament a tirar endavant el PDU afirmant que el projecte ja es va aprovar en el seu dia i les majories, encara que Esquerra no el defensi amb entusiasme, no han canviat.

stats