Cada cop hi ha menys pagesos al Camp de Tarragona

TarragonaQuè passarà d’aquí deu anys amb els pagesos? És una pregunta que es fa el màxim responsable de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Xavier Vela. Qui també va ser màxim dirigent del sindicat a les comarques tarragonines afirma que al Camp de Tarragona aquesta pregunta encara té una resposta més incerta si tenim en compte les xifres del cens agrari, perquè és on ha baixat més de tot Catalunya: més d’un 65%; de 14.000 pagesos que hi havia a la província de Tarragona el 1994 s’ha passat a només 5.000 actualment. La davallada del cens agrari encara és més acusada en comarques com el Tarragonès i el Baix Camp, on supera el 70%. “Cada cop hi ha més finques abandonades, els joves no s’incorporen a l’agricultura i quatre o cinc pagesos no poden cultivar tot un terme municipal. Però sembla que l’administració comença a ser conscient de la situació”, afirma Vela.

Pagesos cada vegada més grans

L’envelliment dels pagesos és un dels principals problemes del sector primari al Camp de Tarragona. No hi ha relleu generacional. S’incorporen molts pocs pagesos joves i en comarques com el Tarragonès o el Baix Camp, on hi ha més alternatives laborals que a l’interior, són casos testimonials. La mitjana d’edat dels pagesos tarragonins continua pujant: ara és de 55 anys. “Cada cop hi ha més pagesos jubilats, que cobren una pensió i per complementar-ho continuen treballant les seves finques. La llei els permet ingressar fins a 8.000 euros l’any per aquest concepte. Mentre el cos aguanta, van al tros”, diu Josep Ferré, d’Unió de Pagesos (UP), que assenyala que l’any passat a l’oficina del sindicat de Reus només van rebre 4 joves que es van incorporar a l’activitat agrària; se’n van donar de baixa molts més. Això fa que s’abandonin finques. Un exemple són les avellanes. En 30 anys s’ha passat de 25.000 hectàrees d’avellaners a tot just 9.000.

Explotacions agràries massa petites

L’estructura de la propietat al camp tarragoní és un problema per fer rendibles les explotacions agràries. Finques petites i allunyades l’una de l’altra disparen els costos. “Així és complicat que moltes explotacions agràries siguin viables econòmicament. Caldria que les finques tinguessin més superfície de producció, de 25 o 40 hectàrees la vinya i més de 50 els ametllers, per exemple. Amb els sistemes mecanitzats actuals, un sol pagès ho pot assumir”, afirma el director general d’Unió Corporació Alimentària, Ferran Huguet. Des de JARC, Xavier Vela també aposta per la “concentració parcel·lària” i explica el seu cas particular, amb seixanta finques diferents: “Si pogués reduir els desplaçaments, els costos es reduirien”. Àngel Xifré, director territorial del DARP, considera que l’agricultura és “un sector amb futur, però modernitzat, amb explotacions més grans i concentrant cooperatives”. Xifré destaca l’esforç de les cooperatives els últims anys per modernitzar-se i adaptar-se als canvis en el sector agrari a través de la concentració en cooperatives de segon grau i l’exportació: “La cooperativa de Sarral exporta el 80% de la seva producció”.

Preus baixos

Hi ha pocs cultius que siguin rendibles actualment, i quan un any un producte va a un bon preu l’alegria dura molt poc. Josep Ferré (UP) explica el cas de les avellanes, que els anys 2015 i 2016 anaven a més de dos euros el quilo, un mínim que feia rendible la seva producció, i això va comportar que alguns joves s’hi incorporessin, però el 2017 ja va tornar a baixar i enguany tot indica que es mantindrà força per sota dels dos euros. Ferré també acusa les grans distribuïdores de no tenir escrúpols i de pagar preus molts baixos als pagesos per uns productes que als supermercats es troben a preus molt elevats. “Hem de ser capaços de fer pagar per productes de qualitat, com per exemple l’oli d’oliva arbequina, el que valen. Amb eines com l’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya, que s’ha posat en marxa aquest any, esperem poder corregir el problema dels marges de les comercialitzadores que no es tradueixen al preu que reben els pagesos pels seus productes”, apunta per la seva banda Xifré.

Pocs incentius per als que s’incorporen al sector

Qui vol dedicar-se a l’agricultura ha de fer una inversió inicial important i els bancs són molt reticents a concedir crèdits per a unes explotacions que tarden uns anys a ser rendibles. “S’han reduït les ajudes als que es volen incorporar al camp, i el pitjor és que ja no es paguen al començament sinó de manera fraccionada i amb l’obligació de cinc anys d’activitat. Són molts els que abandonen perquè no és econòmicament viable”, afirma Xavier Vela (JARC). Des del DARP, Àngel Xifré recorda que aquesta permanència de cinc anys és una exigència de la Unió Europea. Ferré (UP) recorda que abans rebien subvencions de l’administració per comprar maquinària i que ell mateix va poder adquirir un tractor amb un 40% de subvenció, i ara han desaparegut.

Costos cada cop més elevats

Mentre els preus estan estancats o fins i tot han baixat respecte a les últimes dècades, els costos que ha de suportar un pagès no paren d’augmentar: electricitat, gasoil, productes fitosanitaris, Seguretat Social... Josep Ferré (UP) posa l’exemple del reg. Fa uns anys els pagesos tenien una tarifa especial, però ara tenen la mateixa que una comunitat de veïns. “Hem intentat negociar amb Endesa, però no tenim força. Som pocs. Ens diuen que en dues comunitats de veïns ja hi ha tants pagesos com en tota la comarca”, explica.

La globalització juga en contra del camp tarragoní

Des d’Unió Corporació Alimentària, Ferran Huguet assenyala la globalització com un factor que acaba afectant negativament el camp tarragoní. L’euro està cotitzant molt alt i això afecta les exportacions en productes com l’avellana o l’ametlla. També la depreciació de la lliura turca ha afectat l’avellana. Ernest Mas, responsable tècnic de l’empresa Verdcamp, afirma que la globalització ha fet que “els grans compradors tinguin opcions per triar i amb la digitalització poden preveure quan faltarà producte i ja no hi ha carència de producte”.

Competència exterior que juga amb avantatge

Xavier Vela (JARC) defensa que els darrers anys s’han fet molts esforços des de la pagesia catalana per ser sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, potenciant també la traçabilitat, cosa que representa un augment dels costos. Vela denuncia que arriben als supermercats i grans superfícies catalans molts productes de països que no tenen aquestes garanties i que poden oferir preus més competitius. Ernest Mas (Verdcamp) es queixa de l’extrema “paperassa” que han d’assumir i recorda que “l’etiqueta ara és més important que el producte”.

L’avellana, sector prioritari pel DARP

El departament d’Agricultura de la Generalitat (DARP) considera clau el sector de l’avellana al Camp de Tarragona i per això han impulsat un grup de treball on hi participen tècnics, productors i comercialitzadors. “Hem fet una diagnosi i actualment la meitat de les entre 9.000 i 10.000 hectàrees d’avellaners estan cultivades per pagesos jubilats”, explica el director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Àngel Xifré, que recorda que al Camp de Tarragona es concentra entre un 80 i un 90 per cent de la producció de l’avellana a l’Estat.

“Volem treballar amb els diferents agents del sector per revaloritzar l’avellana amb un treball conjunt en aspectes com les varietats o els contractes”, afirma Xifré, que aposta perquè l’avellana es converteixi en un motor dinamitzador del Camp de Tarragona, seguint l’exemple d’una zona productora italiana, amb la creació de rutes i visita de finques. També vol impulsar un panell de tast com es fa amb l’oli o el vi. Per això s’hi ha implicat el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, a través de l’investigador Jaume Salvat.

Precisament, des d’aquest dilluns i fins al 21 d’octubre es porta a terme la primera edició de Temps d’Avellana, una iniciativa organitzada pel Col·lectiu 25 d’Abril de la Selva del Camp, el departament d’Agricultura de la Generalitat, la Cambra de Comerç de Reus, la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus i els ajuntaments de la Selva del Camp i Reus, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. Temps d’Avellana ha programat un conjunt de jornades tècniques i altres de més obertes al públic en general, a més d’una mostra, cinefòrum, una fira, un concurs d’Instagram i activitats a les escoles del territori.

Tres maneres diferents de viure de la terra actualment

Verdcamp, treballant 350 hectàrees i exportant el 50% de la producció

Verdcamp Fruits és una empresa hortofrutícola de Cambrils que actualment cultiva més de 350 hectàrees i té unes instal·lacions de 4.000 m( 2) on manipula, refreda i prepara el producte, i exporta fora de l’Estat un 50% de la seva producció, a països de la Unió Europea i més enllà. Abasteix de fruites i hortalisses grans superfícies com Carrefour i Aldi i mercats com Mercabarna i MercaMadrid. Verdcamp recull la tradició de cinc generacions dedicades a la terra, però des dels anys vuitanta ha potenciat l’agricultura ecològica i sostenible. “És molt difícil ser competitiu en un món globalitzat com l’actual. Hem de lluitar al màxim per ser eficaços i rebaixar els costos per aconseguir-ho”, explica Ernest Mas, responsable tècnic de Verdcamp, que en alguns moments de l’any pot arribar a tenir fins a cent persones treballant.

Els germans Veciana, cultivant a la Canonja i a l’Ametlla de Mar

En Sergi i en Jacint Veciana són dos germans de la Canonja que fan de pagesos per tradició familiar. El 2016 van decidir participar en el projecte d’Unió Corporació Alimentària per recuperar i treballar finques abandonades a l’Ametlla de Mar. “Ens vam entendre molt bé amb el propietari i de la inversió se’n va encarregar la Unió. És una finca de 167 hectàrees i en tenim plantades 105. Tenim oliveres i ametllers”, explica Sergi Veciana, de 43 anys. Veciana assenyala que “si no portes moltes hectàrees avui en dia és difícil sobreviure treballant de pagès i encara més si tens finques allunyades per 45 quilòmetres”. “Hi ha molts fills de pagesos que prefereixen anar a treballar en una fàbrica i tenir un sou cada mes i no dependre del temps o els preus de les collites”, explica el pagès canongí.

Camp de la Sort, una aposta per l’alimentació sana

Daniel Mercader va decidir fa deu anys donar un tomb a la seva vida i va deixar Barcelona i anar a treballar a la finca familiar de dues hectàrees a Bonastre, al Baix Penedès, que feia set anys que no es treballava. Naixia Camp de la Sort com una associació amb l’objectiu de convertir-se en un futur en cooperativa de consum. “Volia aprofitar els coneixements comercials per cultivar i comercialitzar verdura i ous ecològics i oferir aliments saludables. Venem on line, en mercats setmanals a Barcelona i Cornellà, i ara fa cinc mesos que tenim una botiga al mercat de Sitges”, explica Mercader, que valora l’experiència: “Ara per ara som resistents a la trinxera contra les lleis del mercat i la competitivitat”. De dues persones que van començar han passat a cinc i lamenta que petits projectes agrícoles com el seu caiguin pel camí per l’extrema competitivitat.