Lluís-Xavier Flores: “La defensa de la llengua i la cultura catalanes no ha de passar només per les capitals”

El filòleg, museòleg i gestor cultural Lluís-Xavier Flores Abat (Alacant, 1975) va agafar el desembre passat les regnes de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris de Móra d’Ebre, i la Fira del Llibre Ebrenc, que se celebraran des d’aquest divendres, 23 de maig, fins diumenge 25, tot i que des d’inicis d’aquest mes s’han anat portant a terme actes i premis. Amb Flores parlem dels canvis que ha introduït en aquest esdeveniment, que enguany compleix ja la 18a edició i ofereix moltes novetats en la seva arribada a la majoria d’edat.

Com ha estat l’aterratge a la direcció del Litterarum?

— De formació soc filòleg i, a més, soc gestor de patrimoni. Porto 25 anys organitzant festivals, primer al País Valencià, i fa tretze anys a Móra vaig començar l’Ebrefolk. Estava acostumat a la gestió i el Litterarum em va interessar perquè soc filòleg.

Quins canvis hi ha fet?

— Primer, obrir la fira a les dues llengües autòctones i oficials de Catalunya; per tant, també l’occità. I que hi hagi una representació real de tot el territori catalanoparlant, de la catalanofonia. La majoria de productes de la fira són de Catalunya i m’interessava que els valencians i balears també arribessin a Catalunya.

¿Tenim més producció balear i valenciana en aquesta edició del Litterarum?

— I tant! La tenim més equilibrada. Hem passat dels tretze espectacles que hi havia cada any a vint. De valencians n’hi ha set i de balears, dos. Fins ara n’hi havia un de cada. N’hi ha dos de l’Aragó, on hi ha producció interessant. I un d’aranès. La resta són catalans. També hem passat d’una exposició a sis, de tot el territori. Una és de l’Escriptor de l’Any de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, Josep Maria Llompart, i, a partir d’ara, també incorporarem l’Escriptor de l’Any de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, enguany Maria Beneyto. Tenim dues exposicions de Vicent Andrés Estellés, la dels vint anys de la mort de Jesús Moncada i la de la llengua a la vora del riu, de les paraules ebrenques, per reivindicar el parlar occidental.

I la segona novetat?

— Dupliquem els premis. Incorporem a partir d’ara el lliurament dels primers Premis de Poesia Catalana a la Música Urbana, pensant en gent jove que està fent versions de poemes catalans amb música actual. El convoca Versembrant i Plataforma per la Llengua. A més, s’incorporen com a patrocinadors l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Universitat Rovira i Virgili, la Diputació de Tarragona, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Han creat dues subseus.

— Sí, una al País Valencià i una altra al Matarranya, que es quedarà fixa a Calaceit. En el primer cas, enguany comença a Morella però anirà rodant per les comarques dels Ports i el Baix Maestrat. Entitats del territori com Bat a Bat, Maestrat Viu i Centre d’Estudis dels Ports també s’incorporen a la fira.

Quin tipus d’espectacles trobarà qui vingui a Litterarum?

— Hi ha també poesia musicada, teatre, teatre de carrer, pallassos, titelles, contes musicats... Enguany incorporem la dansa, que considerem molt important però sempre és complicada de programar, perquè és cara i la majoria en som neòfits. Hi ha una gran varietat. Mantenim la marca de Litterarum Petit, amb sis espectacles destinats a la canalla. I reforcem els joves.

Els joves són un repte?

— Són el gran repte. Incorporem el rap. El free style és una de les claus per atraure els joves del territori català a la nostra literatura. Hi ha dues activitats per a ells. Una és del Col·lectiu Versembrant, un espectacle al teatre amb poesia, música urbana, un DJ fent un repàs de vint poetes i poetesses. I l’altra és el lliurament de Premis de Poesia Catalana a la Música Urbana, de Versembrant i la Plataforma per la Llengua, que han vingut per quedar-se.

Mantenen un espectacle en un hospital.

— Hi ha una tendència en museologia, darrerament, que és vincular exposicions o actes amb la salut mental i la salut en general. Hi ha una activitat, que és amb la qual comencem la fira, destinada als pacients, als jardins de l’Hospital Comarcal i a través del programa d’humanització Cuid’Art d’aquest centre sanitari. És molt interessant i ho dic des del meu punt de vista de museòleg.

Amb el 18è Litterarum també se celebra la 22a Festa del Llibre Ebrenc.

— Es presentaran 25 llibres amb 25 autors i hi haurà 2.000 llibres a la venda. Hi haurà dues taules rodones dedicades a biblioteques coordinades per la Biblioteca Comarcal i que tractaran la intel·ligència artificial i la mediació literària. I una tercera taula la fem amb cantautors de tot l’espai catalanoparlant. En total, set. Hi seran Montse Castellà i Cesc Freixes per Catalunya, Aina Monferrer i Vicent Torrent d’Al Tall pel País Valencià, i també hi serà l’Aragó amb Anton Abad, Víctor Planells d’Eivissa i Roger Puigbó d’Andorra. Ens han faltat la Catalunya Nord i l’Alguer.

El fet de celebrar-se a Móra d’Ebre, lluny de Barcelona, ¿és un punt a favor o en contra de la fira?

— És un punt a favor, perquè la defensa de la llengua i la cultura catalanes no ha de passar només per les capitals. Estem al bell mig del territori catalanoparlant. Hi ha hagut intents d’adaptar-la a Barcelona i la Catalunya Vella i, com a valencià i resident a les Terres de l’Ebre, em dol profundament. Estem en el territori amb la quota d’ús del català més alta. Cal continuar fent una aposta per posar les Terres de l’Ebre com un lloc d’unió dels territoris catalanoparlants. Tenim molt de potencial.