La febre (i els ingressos) de les calçotades

VallsSobre el paper no deixa de ser un tipus de ceba tendra, més aviat suau i sense gaire misteri. A mesura que el calçot va creixent, el pagès li va tirant més terra per sobre (és a dir, el calça), i així el va enganyant perquè s'estiri i s'estiri fins a aconseguir la mida adequada. Finalment el cull i ja està a punt per anar al foc. Però aquestes hortalisses sense misteri han donat peu a les calçotades, unes festes gastronòmiques i socials gairebé úniques que no paren de créixer. A tot Catalunya, i especialment al Camp de Tarragona, entre les calçotades que organitza la família, la del cau, la de l'equip de futbol, la dels companys de feina i la dels amics de tota la vida, se'n poden arribar a ajuntar dues en un sol cap de setmana. Des del gener fins ben entrat el mes d'abril, no hi ha treva.

Els pagesos són els primers a celebrar-ho. L'any passat van vendre més de 20 milions de calçots de la IGP Calçots de Valls, que inclou les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i el Baix Penedès, i aquest any confien poder repetir la fita, segons explica Isidre Coll, president de la IGP. També ho celebren molt els amos dels restaurants, que fan ple durant la temporada, però el fenomen de les calçotades té un impacte econòmic molt més global. No hi ha calçots sense salsa i, per elaborar-la, calen fruits secs, oli i vinagre. Tampoc hi ha calçotades sense vi, taronges... I la gran majoria inclouen també carn. Tots aquests aliments es produeixen i comercialitzen al país.

"Hi ha poques celebracions, a part de Nadal, que tinguin una afectació en tants productes, i que a sobre són d’aquí", explica el regidor de Turisme de l'Ajuntament de Valls, Joan Ibarra.

Prop de 100 milions d'euros

Les calçotades tenen tantes derivades que costa determinar quin és realment el seu impacte econòmic. La Cambra de Comerç de Valls n'ha fet una primera estimació, a partir del nombre de calçots que es venen cada any, i li ha sumat la salsa que sempre els acompanya, el vi, la carn i les taronges, entre d'altres. La xifra frega els 100 milions d'euros a tot Catalunya, segons explica a l'ARA el gerent de la institució, Carles Solé. D'aquests diners, molts van a parar al Camp de Tarragona. "És una molt bona injecció econòmica per a la comarca", assegura. Des de la Cambra estan buscant possibles acords amb la Generalitat o amb empreses i centres de coneixement com la Universitat Rovira Virgili per poder aprofundir en aquest estudi i determinar amb més precisió quina és la xifra que s'amaga darrere la fal·lera de les calçotades. Un dels camps més importants a investigar és quants d'aquests calçots es mengen en festes privades i quants en restaurants, ja que els costos varien molt.

Una pista prou important sobre l'impacte de les calçotades la dona el Museu Casteller de Catalunya, inaugurat a Valls el setembre del 2023. Com que es registren els visitants, es tenen més dades. "Gràcies al museu sabem quants visitants tenim a la ciutat, i hem detectat que quan venen més turistes és a l'època de les calçotades. La combinació del museu i les calçotades agrada molt, i és la nostra temporada forta", explica Ibarra. Alguns restaurants ja tenen tots els caps de setmana plens fins a final de temporada i arriben a fer dos torns. Però també se'n beneficien el comerç i l'oferta cultural. Solé, des de la Cambra de Comerç, destaca que també augmenten les visites al monestir de Santes Creus, al monestir de Poblet i fins i tot en ofertes d'enoturisme.

Aquest cap de setmana se celebra a Valls la Gran Festa de la Calçotada, un altre termòmetre que ajuda a dimensionar l'atracció d'aquestes festes gastronòmiques. La celebració, que permet degustar calçots però també inclou concursos, música en viu o cercaviles, va batre el seu rècord el 2025 i va reunir fins a 35.000 persones, la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona. "Creiem que el 2025 ha marcat un abans i un després", valora Ibarra. Aprofitant aquesta fal·lera, aquest any es va organitzar al novembre la primera edició del Calçofest, un festival de música i gastronomia que també va ser un gran èxit i va esgotar sense problemes les 10.000 entrades que hi havia a la venda. L'any que ve es tornarà a celebrar, i ja se sap que el grup vallenc Figa Flawas en serà el cap de cartell.

Museu, llibre i una app

A més de la Gran Festa de la Calçotada i el Calçofest, Valls prepara també un centre d'interpretació dels calçots, gràcies a un acord entre l'Ajuntament i la Societat Agrícola. "Les calçotades havien de tenir un espai, i com que som el km 0 de les calçotades havia de ser a Valls", va dir l'alcaldessa, Dolors Farré. El futur museu, el pla director del qual ja s'està redactant, s'ubicarà a l'edifici de la Cooperativa Agrària. Paral·lelament, aquest cap de setmana s'ha presentat El gran llibre de la calçotada, una publicació amb voluntat d'enciclopèdia que intenta explicar què representen aquestes festes gastronòmiques. El llibre està fet a partir del testimoni de dinou autors que han recuperat molta informació gràcies a diaris i documents antics. Expliquen, per exemple, que en un principi les calçotades es feien per berenar. L'obra, publicada per l'editorial Cossetània i coordinada per Guillermo Soler García de Oteyza, també inclou receptes de cuiners com Carme Ruscalleda, Ada Parellada, Ferran Adrià o Adrià Xatruch.

L'èxit de les calçotades està sent tan important que fins i tot hi ha una aplicació per a mòbils que permet trobar tots els productors de calçots de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), els restaurants que fan calçotades, els establiments que venen calçots ja cuits, les marques catalanes que fan salsa de calçots i els forns de pa de la IGP Pa de Pagès Català. La Calçotapp també inclou articles i reportatges sobre aquesta festa.