La font del sant del Camp
Des de l’any passat que no havia inclòs en aquest Ara Descobrim cap racó de casa meva. O, per ser més precisos, de la Conca de Barberà o de la Baixa Segarra… o potser de l’Alt Gaià, la Segarra Tarragonina, o aquell bocí de món entre Sarral i Santa Coloma de Queralt.
Va ser durant el concert de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi, aquest mes d’agost a la plaça de davant del santuari de Sant Magí de la Brufaganya, que em vaig preguntar: com pot ser que, en més de quaranta articles, encara no hagi parlat d’aquest espai? Doncs bé, avui és el dia.
El santuari s’alça dins el terme de Pontils, a tocar dels boscos de la Brufaganya, en un paisatge de frontera natural entre la plana i les muntanyes que travessa el riu Gaià. La tradició diu que va ser aquí on Sant Magí es va amagar de la cacera de cristians a la Tàrraco romana. L'ermità, segons la llegenda, va fer brollar aigua amb el seu gaiato per saciar la set dels soldats que el portaven a l’empresonament i al martiri. I aquestes aigües, que encara avui ragen a les Fonts de Sant Magí, s’han convertit en símbol de devoció popular i en el cor d’una de les festes més estimades del Camp de Tarragona.
Les fonts, el santuari amb les seves cases annexes i les coves, a més d’altres construccions que s’han anat perdent per la muntanya i el bosc, formen un conjunt llegat a base d’anys i panys. El més destacat és l’església d'una sola nau amb capelles laterals i cambril en el presbiteri. La nau té quatre trams coberts amb volta de canó, així com pilars amb pilastres de cornises motllurades. Les capelles laterals estan cobertes amb volta d'aresta i la capçalera per una cúpula rebaixada sobre petxines. Com en la majoria dels bons santuaris, darrere l'altar s'aixeca un cambril amb una imatge moderna del sant titular i camptarragoní.
Les desamortitzacions i les guerres van deixar el santuari i el convent força tocats, però la fe i devoció cap al sant han ajudat a la seva supervivència. Un bon exemple són els exvots. Aquests elements tel·lúrics i populars van arribar a concentrar-se d’una forma superlativa a les parets del temple. De tot aquell conjunt només ens han quedat una senzilla tauleta i dues enormes costelles de balena; mostra de la relació del sant amb l’aigua –dolça i salada.
La relació amb l’aigua, en totes les seves formes, és el fil conductor que travessa el santuari i la seva devoció. Les fonts que mai no s’assequen són, encara avui, el punt de partida del Portar l’Aigua de Sant Magí, la tradició que cada estiu mou carreters, colles i devots, que condueixen l’aigua fins a Tarragona. Però el sant va més enllà: ciutats com Cervera, Igualada, Mallorca, Barcelona… hi tenen una relació especial.
Potser això és el que fa especial Sant Magí de la Brufaganya: no és només un conjunt monumental, sinó un espai viu on s’entrellacen història i llegenda, natura i espiritualitat. Un racó del nostre territori que continua regalant-nos aigua fresca i, sobretot, la sensació que el temps aquí es desaccelera. Un lloc on sempre val la pena tornar, encara que només sigui per recordar que, de vegades, els miracles s’amaguen en els detalls més senzills.
